La mortalitat forestal al Maresme s’agreuja malgrat les pluges
Les pluges registrades els darrers mesos no han estat suficients per frenar la degradació dels boscos del Maresme on la mortalitat de pins i alzines, és creixent. El 2024 van morir el doble d’arbres que l’any anterior en una comarca on el 65% de la superfície és forestal.
Aquest escenari ha centrat la reunió de treball celebrada al Consell Comarcal del Maresme amb la participació de representants de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, els parcs naturals del Montnegre-Corredor i de la Serralada Litoral, les associacions de propietaris forestals, les ADF i el cos de Bombers. Tots els agents han coincidit en una diagnosi clara i preocupant: els arbres morts o greument afectats per l’estrès hídric ja són irrecuperables.
Segons ha explicat la consellera de Medi Natural del Consell Comarcal del Maresme, Marta Gómez, a l’entrevista de RCT, el problema de fons és l’excés de densitat forestal.
Els arbres fisiològicament no estan sans i, quan arriba una pertorbació, un període de sequera o una plaga, etcètera, els arbres no tenen prou resiliència per resistir. Caldria treure aquells arbres que no són sans i que es quedin els sans i ben formats. D’aquesta manera, els episodis que hi pugui haver —que n’hi haurà, i n’hi seguirà havent, tant de sequera com d’altres factors associats al canvi climàtic— els arbres serien capaços de resistir.
La reunió també ha posat sobre la taula la manca de recursos econòmics per dur a terme una gestió forestal activa. Gómez ha lamentat que “falten diners per treballar al bosc i, a sobre, quan es treballa, sovint està mal vist”. A més del risc d’incendis, la degradació dels boscos té conseqüències directes sobre la gestió de l’aigua. Els arbres debilitats perden capacitat de retenció hídrica, fet que provoca que l’aigua de pluja vagi directament a parar a rieres i torrents.
Tothom ho acaba dient, és que falten diners per treballar al bosc i, a sobre, quan el treballes estàs mal vist, quan en realitat és un treball no d’obtenció de rendiment de fusta, que tampoc seria cap problema, però és que ni tan sols fas això, són treballs de millora silvícola. Tenir els arbres així és un perill d’incendis perquè s’està acumulant molta biomassa morta, són arbres que ja no són capaços de retenir aigua i llavors aquesta aigua va a parar a les rieres, llavors tenim un problema d’inundabilitat que, si tinguéssim els arbres sans i ben gestionats, seria una manera de disminuir-ho una mica. Pensa que la inundabilitat es pot arribar a multiplicar per tres o per quatre si no tenim masses arbrades.
La consellera de Medi Natural ha aprofitat els micròfons de RCT per reclamar una simplificació administrativa en el sòl no urbanitzable que vagi més enllà de l’àmbit forestal.
Cal una simplificació administrativa en el sòl no urbanitzable, ja, però no només en boscos sinó en totes les activitats del sòl no urbanitzable. El sòl no urbanitzable és el motor d’aquest país.
En aquest sentit, ha instat la Generalitat a ampliar el monitoratge de les zones forestals del Maresme per fer un seguiment continuat de la seva evolució, advertint que les perspectives a curt i mitjà termini continuen sent poc optimistes.
