Addictes al Blues: Blue Horizon, el segell discogràfic del blues britànic dels anys seixanta
Blue Horizon Records va ser un segell discogràfic britànic de blues independent, fundat per Mike Vernon i Neil Slaven el 1965, com a complement del seu fanzine , “R&B Monthly”, i va ser el segell més important en l’època del boom del blues britànic a mitjans i finals dels anys seixanta.
Va incorporar talents com Duster Bennett, Chicken Shack i, per descomptat, la primera encarnació de Fleetwood Mac, juntament amb músics americans de blues clàssic com Otis Spann, Champion Jack Dupree i Elmore James.
Amb més de 70 senzills i més de 100 àlbums, inclosa la sèrie de LP Blues Masters de principis dels anys 70, Blue Horizon es va convertir en l’epicentre del blues britànic.
Blue Horizon va romandre actiu com a segell fins a principis dels anys setanta, i el catàleg va romandre disponible en els anys següents a través de reedicions periòdiques, destacant per una sèrie de reedicions i llançaments ampliats a principis dels anys 2000, comissariats per Mike Vernon.
John Mayall w/ Eric Clapton – Lonely Years
Hubert Sumlin – Across the board
John Mayall w/ Eric Clapton – Bernard Jenkins
Doctor Isaiah Ross – Flying Eagle Boogie
Fleetwood Mac – I Believe My Time Ain’t Long
J B Hutto And His Hawks – Combination Boogie
Chicken Shack – I’d Rather Go Blind
Fleetwood Mac – Albatross
Fleetwood Mac – Rollin’ Man
Duster Bennett – Jumping At Shadows
Eddie Boyd – The Blues Is Here To Stay
Johnny Shines – Pipeline Blues
Sunnyland Slim – Stella Mae
Fleetwood Mac – Shake Your Moneymaker
Fleetwood Mac – Last Night
Fleetwood Mac – I Got The Blues
