Addictes al Blues: Otis Spann, “The Blues Never Die”, una declaració de principis
Otis Spann, nascut a Jackson, Mississippí, el 21 de març de 1930, va ser realment el major pianista del blues de Chicago. Al novembre de 1964 va editar l’àlbum “The Blues Never Die”, un magnífic disc compartit amb James Cotton.
“The Blues Never Die” és una declaració de principis, però també és una confessió, és un lament sortit de l’ànima, de les profunditats de l’ésser humà, és un missatge primigeni traduït en les ardoroses tecles d’un piano.
Va haver de ser Otis Spann, l’immortal “soul brother” de Muddy Waters, pianista de llarg abast i d’idees innovadores, el responsable d’aquesta declaració sincera, que també és l’encapçalat d’un àlbum rodó: “The Blues Never Die”, “El blues no mor mai”.
The Blues Never Die
I Got a Feeling
One More Mile To Go
Feelin Good
After Awhile
Dust My Broom
Straighten Up Baby
Lightnin’
Must Have Been The Devil
Come On
I’m Ready
Pretty Girls Everywhere
Blind Man
Otis In The Dark
Blues for Otis


