El doctor Pontillo defensa avançar l’edat del cribratge del càncer de mama
El Dia Mundial de la Lluita contra el Càncer de Mama torna a posar el focus en la detecció precoç i en els reptes que planteja el futur del cribratge. El doctor Humberto Pontillo, cap de Patologia Mamària de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, defensa que cal plantejar-se avançar l’edat d’inici de les mamografies de cribratge, que actualment comencen als cinquanta anys.
Alguns països europeus ja han modificat aquest llindar, mentre que en altres territoris s’estudia començar als quaranta-cinc anys o, fins i tot, als quaranta. El diagnòstic de lesions malignes en dones cada vegada més joves és un dels factors que alimenta aquest debat.
A escala europea, alguns països ja han fet aquest canvi, però l’edat d’inici del cribratge és, en general, als cinquanta anys. Tot i això, és cert que s’està plantejant avançar l’edat d’inici del cribratge als quaranta-cinc anys, i alguns proposen començar als quaranta anys. Crec que, en primer lloc, òbviament, diagnosticaríem més lesions malignes en pacients de menys edat, però també és cert que hauríem de dur a terme un volum considerable de procediments i que ens hauríem d’assegurar que els podem assumir.
Pontillo considera que avançar l’edat del cribratge podria permetre detectar més casos, però remarca que la decisió ha d’anar acompanyada d’una planificació dels recursos sanitaris. Un augment de les mamografies també comportaria més proves complementàries i més biòpsies per estudiar les lesions sospitoses.
Haurem de preparar-nos per assumir un gran volum de procediments per als quals potser encara no estem preparats. No només procediments diagnòstics ni mamografies de cribratge, sinó també les biòpsies derivades de les troballes detectades en aquestes mamografies. Si fem una anàlisi del risc-benefici i tenim en compte que estem detectant molts casos de càncer mitjançant aquestes mamografies de cribratge en pacients joves, de cinquanta anys, així com en el programa de diagnòstic ràpid del càncer que hem posat en marxa en aquest hospital i en el qual participem, crec que un grup de pacients se’n beneficiaria de manera significativa. Aquest programa consisteix a fer un procediment de cribratge i un estudi diagnòstic ràpid a les pacients que presenten qualsevol simptomatologia. Considero que el benefici que obtindrien aquestes pacients podria justificar el canvi des del punt de vista de la relació entre el cost i el benefici.
La detecció precoç també té conseqüències en els tractaments. Identificar el tumor en fases inicials pot facilitar intervencions i tractamenys menys agressius. En els darrers anys, la cirurgia del càncer de mama ha evolucionat cap a tècniques cada vegada menys invasives. A l’Hospital de Calella han impulsat un projecte de cirurgia endoscòpica de mama, una línia de treball que s’emmarca en aquesta evolució cap a procediments quirúrgics menys radicals.
Hem passat de cirurgies molt radicals a cirurgies cada vegada més limitades. Això també va lligat als diagnòstics precoços. Cada dia fem diagnòstics més precoços, de manera que també podem oferir a les pacients cirurgies i tractaments menys invasius. En aquest sentit, a l’Hospital de Calella som un dels hospitals pioners de Catalunya que hem iniciat un projecte ambiciós de cirurgia endoscòpica de mama.
L’evolució també afecta els tractaments oncològics. La quimioteràpia continua sent una eina important, però no és l’única opció disponible. Actualment hi ha tractaments dirigits i altres teràpies que, segons les característiques del tumor i de cada pacient, poden oferir resultats molt favorables i perfils d’efectes secundaris diferents. La tria del tractament depèn de factors com el tipus de tumor, l’estadi de la malaltia i les característiques de la pacient.
Pel que fa a les causes de l’augment dels casos, no hi ha una única explicació. L’edat i l’envelliment de la població influeixen en el nombre de diagnòstics, mentre que factors com l’obesitat i determinats hàbits de vida poden contribuir al risc de desenvolupar la malaltia. A més, una detecció més àmplia també pot fer aflorar casos que abans es diagnosticaven més tard.
El repte, per tant, és doble: continuar millorant la detecció precoç i els tractaments, i garantir que el sistema sanitari disposi dels professionals, els recursos i la capacitat assistencial necessaris per respondre a les necessitats futures de les pacients.
El govern de la Generalitat ha presentat el Pla de Salut de Catalunya horitzó 2035
Per cert que la Generalitat de Catalunya ha presentat aquesta setmana el nou Pla de Salut fins al 2035, que té com a objectiu augmentar fins als 70 anys l’esperança de vida amb bona salut i autonomia. Per aconseguir-ho, el Govern vol reduir l’obesitat, el consum de tabac i les morts evitables per càncer. El pla aposta per reforçar la prevenció, la detecció precoç i l’atenció primària, així com per actuar sobre els factors socials que influeixen en la salut. El document tindrà una vigència de deu anys i preveu revisions periòdiques per avaluar si s’assoleixen els objectius establerts.



