CongoJazzSquare#81: Sonoritats matrimonials ben avingudes(II): Porgy and Bess. Miles Davis/Gil Evans

L´any 1923, l´escriptor DuBose Heyward es va casar amb la també novelista Dorothy Hartzell. Vivien a Charleston, Carolina del Sud. Tots dos estaven genuïnament interessats en les formes de vida dels seus veïns afroamericans. Basant-se en la història d’un captaire discapacitat, i animat per la seva dona, el sr. DuBose va escriure una novel·la que va titular “Porgy”, i que es va publicar el 1925. Hi combinava el llenguatge típic de Carolina del Sud (anomenat Gullah) amb l’anglès i d’altres dialectes i argots afroamericans. El llibre va ser molt ben rebut, sobretot perquè la gent se n’adonava que l’escriptor havia descrit a la gent negra amb simpatia i respecte, fet no massa habitual en un home de lletres blanc. Animats per l´èxit, la Dorothy va suggerir el seu marit la possibilitat de convertir el llibre en una obra teatral. Dit i fet: la peça teatral es va estrenar l’1 d’octubre del 1927 al Guild Theatre de Nova York. Va arribar a les 217 representacions, va actuar en d’altres ciutats, i el 1929 va volar fins a Europa. No està gens malament… Però l´assumpte encara va créixer més!!

El gran compositor americà George Gerswhin va ser un dels lectors de la novel·la. En va quedar tan meravellat que va començar a rumiar en la possibilitat de convertir en llibre en una òpera. Ja feia temps que li donava voltes a la idea d´escriure’n una… I aquí la tenia!!

El 1930, el músic rep l´encàrrec de la Metropolitan Opera d’escriure una òpera, amb total llibertat a l’hora d’escollir-ne el llibret. Va contactar amb el Sr. DuBois i aquest, juntament amb el germà del George Gerswhin, l´Ira, van començar a donar forma al text.

En G.G. va tardar 11 mesos en compondre la música i nou més fent-ne l’orquestració. Els intèrprets eren tots negres. L’òpera es va estrenar el 10 d’octubre de 1935 a Nova York, però només se’n van fer 124 representacions. A Europa va tenir molt més èxit.

En George Gershwin va aconseguir fer una bellíssima síntesi, i molt innovadora, de les tècniques orquestrals europees amb les expressions sonores pròpies del jazz i la música folk dels EEUU. Temes preciosos com “Summertime” o “I loves you Porgy”, han esta versionats per molts músics i moltes veus.

Tercera col.laboració entre en Miles i en Gil Evans. La primera vegada que es van trobar, i com recorda el trompetista, “a ell li agradava com jo tocava i a mi m´agradaven els seus arranjaments. Sempre va ser un bon amic, un confident.” Amb en Gil Evans, en Miles va aparcar alguns dels seus prejudicis contra els blancs. Va constatar, i més després de la seva estada a París, que molts d’ells el tractaven com un igual.

Aquí us deixo una web  on podreu veure els músics que hi van intervenir: CLICA AQUÍ PER ANAR A L´ENLLAÇ