Què es guanya i què es perd amb el canvi a l’horari d’estiu?
Com cada any, aquest últim cap de setmana del mes de març entrarem a l’horari d’estiu. La matinada de dissabte a diumenge, a les dues seran les tres. S’haurà d’estar pendent de fer el canvi als rellotges analògics o alguns digitals que no ho tenen automatitzat, electrodomèstics o fins i tot el cotxe; però no ens haurem de preocupar pel mòbil, perquè es posarà a l’hora sol. Què s’hi guanya i què s’hi perd?
Amb el canvi a l’horari d’estiu es perd una hora per dormir però passarem a aprofitar al màxim la llum solar durant la tarda i es farà de nit més tard. Aquest últim cap de setmana del mes de març, a les dues de la matinada de dissabte a diumenge passaran a ser les tres. I així es mantindrà fins l’últim cap de setmana d’octubre, quan es recuperarà l’horari d’hivern.
Quins efectes pot tenir en la salut? El canvi de la primavera pot provocar símptomes similars al jet lag: fatiga, somnolència durant el dia i dificultat per conciliar el son durant la nit, però també falta de concentració i irritabilitat. També es pot perdre la gana o tenir fam a hores intempestives.
No està gens clar fins quan es mantindran els canvis. La Comissió Europea s’havia fixat inicialment posar-hi fi l’any 2019, però es va acabar posposant fins el 2021; i tampoc es va complir. Pel que sembla, la voluntat de la majoria dels diputats del Parlament Europeu era que els països es quedessin amb l’horari d’estiu. A dia d’avui, encara no hi ha una solució coordinada i s’ha aparcat la discussió.
En els últims anys han sorgit diverses campanyes que promouen l’anul·lació del canvi d’hora, com és el cas de la Barcelona Time Use Initiative, que assegura que viure en zones horàries desalineades inclou més riscos de càncer, diabetis, obesitat i trastorns metabòlics, així com efectes en el rendiment de treballadors i estudiants, en el PIB general, problemes de salut mental, fatiga, letargia i menys concentració.
