Addictes al Blues: alguns dels blues que ens emocionen

‘Spoonful’, ‘I’d Rather Go Blind’, ‘Lilac Wine’ i ‘Sweet Little Angel’.
Per a la majoria de la gent el blues no és més que una música monòtona i reiterativa que evoca tristesa i sentiment de pèrdua. Formalment, tres concordes bàsics, estructura de 12 compassos i un o una cantant declamant un lament gemegaire són els seus trets més característics.
I efectivament això constitueix el blues si ens quedem en un estat superficial. Però si aprofundim en la seva essència, si ens endinsem en la seva ànima, ens adonem que amaga molt més del que aparentment ofereix: és història viva de la cultura afroamericana, dels esclaus portats des d’Àfrica als Estats Units durant el segle XIX per a treballar en els camps de cotó. Simbolitza els seus anhels, les seves esperances; reflecteix un complex embull emocional que surt a l’exterior en forma de cançó. He aquí la seva grandesa i el seu sortilegi.
El blues transmet des d’un costat emocional l’amargor que produeix el mal d’amors, la mala sort, la duresa de la vida en el camp o a la ciutat, l’explotació i la humiliació en el treball. En definitiva, les vivències de la quotidianitat de la població afroamericana durant la primera meitat del segle XX.