La situació del comerç local reobre el debat sobre els negocis regentats per nouvinguts

En la seva intervenció, el regidor portaveu d’ERC, Xavier Ponsdomènech, va defensar que la moció no anava en contra de cap comerç ni de cap activitat ni de cap emprenedor existent o potencial, sinó que busca afavorir el comerç local, la diversitat comercial i la vitalitat dels carrers de Calella.

L’esperit d’aquesta moció era diagnosticar, regular i reactivar el comerç local dels eixos comercials de Calella. I també voldríem començar deixant una idea molt clara, perquè de vegades es barregen les coses: aquesta moció no va en contra de cap comerç, ni de cap activitat, ni tampoc de cap emprenedor existent o potencial. Aquesta moció va a favor del comerç local, de la diversitat comercial i de la vitalitat dels carrers de Calella.

En el debat, l’alcalde Marc Buch va intervenir advertint del risc del que va qualificar de “monocultiu comercial”, posant el focus en la composició del teixit econòmic del municipi. També va plantejar en veu alta les diferències entre la capacitat d’obertura de determinats emprenedors i les dificultats d’altres perfils locals per fer-ho.

Jo volto per Calella i veig el que hi ha, i també el que passa en altres llocs. I com pot ser que aquesta gent pugui pagar els lloguers per anticipat? Com pot ser que aquesta gent tingui treballadors que veus de diumenge a diumenge fent deu, onze o dotze hores? No deuen controlar els horaris, no ho sé, no ho sé. I com pot ser que aquesta gent siguin els que poden obrir i que hi hagi molta altra gent, no? Porten molts anys aquí al país, o han nascut aquí, i no poden obrir. Per tant, crec que alguna cosa ens està fallant. Podem posar tota la bona voluntat del món, però també el govern, la Generalitat i l’Estat haurien de començar a plantejar-se alguna cosa. Perquè, si no, realment el comerç, o millor dit, les petites empreses, poden començar a desaparèixer, perquè ho tenen realment molt difícil.

El regidor d’ERC va respondre a les afirmacions de l’alcalde defensant que el debat no s’havia de centrar en l’origen dels comerciants, sinó en el model de ciutat i la regulació de l’activitat econòmica. Fins i tot, en to distès, va fer una broma sobre la possibilitat de retirar la moció davant el plantejament de Buch.

No sé, això dels pakistanesos no és la primera vegada que ho diu en un ple, i sembla que hi té una certa fixació. Jo no tinc cap problema a pronunciar-me sobre aquest tipus o tipologia de comerç, però també hem de parlar de les barberies, dels locals d’ungles i d’un llarg etcètera. […] Jo crec que no cal retirar-la, però aquí hi ha dues opcions: vendre fum, com massa vegades es fa en política, o explicar la realitat. […] I, regidor Tejada, vostè i jo devem viure en països diferents. Jo li recomanaria que fes una volta pel municipi, perquè sorprendria veure com hi ha botigues que venen flotadors o samarretes amb missatges com “m’agrada el sexe” i tota mena d’animalades, i tot i així poden pagar un lloguer a la Rambla.

Marc Buch va tornar a intervenir per ampliar el seu argument sobre la configuració del teixit comercial i la concentració de determinats tipus de negocis en alguns carrers.

Aquí es parla dels pakistanesos, però es deixen de banda els locals d’ungles regentats per vietnamites o les perruqueries de marroquins. Però, bàsicament, aquest és el problema que molesta a la gent. Perquè alguns negocis ens molesten segons qui els faci. Depenent de qui hi hagi al darrere, ens incomoden; i, si els fa una altra persona, ja no ens molesten. És així o no? Jo crec que el que realment ens molesta és veure un negoci al costat de l’altre i que tots siguin exactament el mateix. […] I també costa d’entendre, de vegades, com poden assumir totes les despeses que comporta mantenir un negoci obert.

Podeu tornar a escoltar el debat d’aquest punt del ple a partir de l’hora i quaranta-quatre minuts.