Addictes al Blues: B.B. King, “Live at the Regal”, el disc que el va consagrar com el “rei”
La seva gran figura amb la guitarra empetitida per el seu gran cos forma part de les nostres vides. De les de tots, pràcticament sense importar quan hagi nascut un. Ell ja era aquí. Perquè B. B. King és el blues. La seva discografia és tan immensa com el seu talent i sempre ha estat més conegut per cançons unides a la seva llegenda que per algun àlbum en concret. I especialment per les seves actuacions en una vida que pràcticament ha estat una gira permanent. Va haver d’arribar 2015 perquè la seva salut comencés a passar-li factura a escassos mesos de complir 90 anys.
De la seva discografia segurament només ens venen dos dels seus discos a la memòria: “Riding with the King”, el seu duet supervendes amb Eric Clapton gravat a la frontera del segle XXI, i “Live at the Regal”, el disc que el 1964 i publicat un any després el va consagrar definitivament com el “rei”, l’autèntic i inimitable monarca de tota guitarra que se submergeixi en les aigües pantanoses del blues amb el permís dels altres dos amb dret a portar el mateix cognom: Albert King i Freddie King.
Aquell concert, gravat al Regal Theatre de Chicago, Illinois, el 21 de novembre de 1964, el va agafar en el seu moment de plena maduresa marcada per la perfecció tècnica i fins i tot amb una gola que encara li permetia jugar amb falsets. La veu no va poder conservar-la, però llavors unia a més una característica que ha fet únics els seus concerts dècada rere dècada: la capacitat per a ficar-se al públic a la butxaca fent-li partícip del xou.
A “Live at the Regal” hi ha les cançons que l’han acompanyat la major part de la seva carrera, les que en tot just tres minuts de durada mitjana aconsegueix condensar l’esperit d’aquells esclaus que ploraven les seves penes entre el cotó.
Every Day I Have The Blues
Sweet Little Angel
It’s My Own Fault
How Blue Can You Get?
Please Love Me
You Upset Me Baby
Worry, Worry
Woke Up This Mornin’ (My Baby’s Gone)
You Done Lost Your Good Thing Now
Help The Poor
Hold That Train
The Thrill Is Gone (from R.A.H 2011)


