Addictes al Blues: el so, alegre, ballable i àgil del “Ragtime Blues”
El “Ragtime Blues” (també conegut com a “blind blake style” o “fingerpicking ragtime”) és un subgènere musical nascut a finals del segle XIX i principis del segle XX on els guitarristes d’estil country blues van intentar reproduir els ritmes sincopats i complexos del piano de ragtime utilitzant la guitarra acústica.
El resultat és un estil musical vibrant, ràpid, alegre i altament tècnic que va servir de pont fonamental entre el blues primitiu, el ragtime de piano i el naixement del jazz.
Les característiques principals del “ragtime blues” son: el síncope i ritme trencat, on la melodia de la mà dreta va a contratemps mentre que el polze manté un baix constant i tímid; la tècnica de fingerpicking, on s’utilitza el polze de la mà dreta per alternar les notes baixes (simulant la mà esquerra d’un pianista) mentre els altres dits toquen la melodia a les cordes agudes; el caràcter festiu, a diferència del caràcter melancòlic o intens del blues tradicional del Delta, el ragtime blues té un aire optimista, ballable i humorístic; i la darrera característica son els orígens urbans i rurals: es va desenvolupar originalment en zones d’oci com sales de ball, tavernes i bordells del Midwest i del sud dels Estats Units.
Dick Justice – Old Black Dog
Blind Willie McTell – Southern Can Is Mine
Willie Walker – South Carolina Rag (Take 2)
Blind Boy Fuller – Piccolo Rag
Blind Blake – Blind Arthur’s Breakdown
Luke Jordan – Cocaine Blues
Robert Wilkins – Old Jim Canan’s
Bo Carter – You Biscuits Are Big Enough For Me
Mississippi John Hurt – Got The Blues Can’t Be Satisfied
William Moore – Ragtime Millionaire
Reverend Gary Davis – Have More Faith In Jesus
Blind Lemon Jefferson – Beggin’ Back
Charlie McCoy – I’ve Been Blue Ever Since You Went Away
Papa Charlie Jackson – Drop That Sack
Memphis Minnie & Kansas Joe – Can I Do It For You (Part 1)
Big Bill Broonzy – Guitar Rag


