Addictes al Blues: el blues instrumental
El blues instrumental, a diferència del vocal, té la capacitat d’abstreure i transportar a l’oïdor a un món d’emocions i sentiments sense necessitat de recórrer a les paraules.
Darrere d’un blues instrumental es troba una àmplia varietat d’artistes, des de solistes fins a bandes completes, que utilitzen la seva creativitat i talent per a produir peces plenes de matisos i subtileses.
El blues instrumental és capaç de transmetre una àmplia gamma d’emocions i sensacions, des de la tristesa i la nostàlgia, fins a l’alegria i l’exaltació.
La veritat és que darrere del blues instrumental existeixen múltiples factors, des de la creativitat i destresa dels músics, fins a les particularitats dels instruments utilitzats i la tècnica amb la qual s’interpreten les peces.
En resum, el blues instrumental té la capacitat de transmetre emocions i sentiments de manera única i evocar sensacions que ens transportin a mons imaginaris o ens evadeixin de la realitat.
Avui repassarem alguns blues instrumentals comprovant d’aquesta manera que aquest estil de blues és una forma d’art sense límits que mai deixa de sorprendre’ns.
Lonnie Mack – Double Whammy Aka Wham!
Elvin Bishop – Honest I Do
Roy Buchanan – Country Boogie
Albert Collins – Frosty
Son Seals – Hot Sauce
Lonnie Brooks – Hideaway
Tinsley Ellis – Lucky Lou
Little Charlie & the Nightcats – Slap Happy
Smokin’ Joe Kubek, Bnois King – Freezer Burn
Michael Messer – Knife Song
John Mayall – The Stumble
Buddy Guy – Rememberin’ Stevie
