Addictes al Blues: John Hammond, el Robert Johnson blanc

El guitarrista i cantant estatunidenc John Paul Hammond, conegut artísticament com John P. Hammond, John Hammond Jr. o simplement John Hammond, figura clau del revival del blues dels anys seixanta, va morir el passat 28 de febrer als 83 anys.
Diversos crítics l’han comparat amb un “Robert Johnson blanc”, una etiqueta que mai va buscar però que reflecteix la seva intensa interpretació. Hammond va forjar una identitat única en l’escenari, presentant-se només amb la seva guitarra acústica i harmònica, i amb una veu aspra i expressiva que revitalitzava cançons de dècades passades.
En la dècada de 1960, Hammond es va convertir en un dels principals impulsors del revival del blues en el Greenwich Village de Nova York. Amb la seva veu profunda, la seva harmònica i la seva guitarra ressonadora (de les quals era sobrenomenat “el rei de la ressonadora”), interpretava amb una autenticitat sorprenent els clàssics de Robert Johnson, Muddy Waters, Howlin’ Wolf i Son House.
Fins als seus últims anys John Hammond va continuar girant pels Estats Units, Europa i el Canadà, actuant tant en format íntim com amb bandes completes i transmetent a cada públic la seva visió d’un blues viu, orgànic i sense concessions. La seva defunció marca el tancament d’un capítol fonamental en la història del blues: el d’un intèrpret que va portar el llegat dels pioners fins a les últimes generacions sense perdre autenticitat.