Addictes al Blues: Tribut al “Rei del Zydeco Blues”, Clifton Chenier
El zydeco és un gènere ancestral, ancorat en els pantans de Louisiana, la Louisiana hereva dels acadians, francoparlants d’origen canadenc que es van instal·lar allí en el segle XVIII.
Allí, a la vora del riu Mississipí, van ser coneguts com cajuns i van crear una música de ball, festiva, marcada per l’acordió i el regust de les velles polkas europees.
De l’encreuament de la música cajún amb el blues negre, va néixer el zydeco, un blues accelerat on, a més a més de l’acordió, s’utilitza com a instrument de ritme la taula de rentar, l’anomenat “washboard”.
Un dels últims practicants d’aquest gènere mestís va ser el gran Clifton Chenier, acordeonista, cantant i armonicista, nascut a Opelousas, Louisiana, el 25 de juny de 1925, i mort a Lafayette, Louisiana, el 12 de desembre de 1987.
Chenier hauria complert 100 anys aquest 2025. Per celebrar el seu centenari, el fundador de Valcour Records, Joel Savoy, i Steve Berlin, de Los Lobos, es van associar amb el productor executiu John Leopold per produir el disc “A Tribute to the King” que avui repassarem.
Clifotn Chenier – Cliston Blues
Clifton Chenier – Where Can My Baby Be
Clifton Chenier – I’m Here
Rolling Stones – Zydeco Sont Pas Salés
Charley Crockett – Easy Easy Baby
Taj Mahal – Hey ‘Tite Fille
Lucinda Williams, Tommy McLain – Release Me
Steve Earle – Just Like a Woman
Jon Cleary – I’m on the Wonder
Jimmie Vaughan – My Soul
David Hidalgo – Hot Rod
Marcia Ball – I May Be Wrong
C J Chenier – I’m Coming Home
Shanon McNally – Tout Le Temps En Temps
