CongoJazzSquare#125 Els conyacs que envelleixen amb solera: El retrobament de cinc Cavallers.
CongoJazzSquare# 125 CongoJazzSquare# 125 Els conyacs que envelleixen amb solera: El retrobament de cinc Cavallers.
“El pianista Herbie Hancock, el baterista Tony Williams, el contrabaixista Ron Carter i el saxofonista Wayne Shorter havien format part del que es va anomenar el Segon Gran Quintet del Miles Davis entre el 1964 i 1968. Tots plegats van anar configurant una nova manera d’entendre el jazz. La interacció entre els instruments, el tractament de l’harmonia, la llibertat dins les formes i la relació entre composició i improvisació, van portar al quintet cap a nous terrenys.
Després del 1968, cada músic va seguir el seu camí i les seves exploracions…
L’any 1976 el Sr David Rubinson, el mànager del Herbie, li va suggerir al productor George Wein que el pianista podria oferir una presentació retrospectiva de la seva obra dins el festival del New Port Jazz de Nova York. Al productor li va semblar molt bé i en HH va pensar que seria molt bona idea tornar a estructurar el mateix quintet dels anys 60. Tots hi van dir que sí, excepte en Miles, que s’estava recuperant d’una operació. Aleshores en HH va pensar en el trompetista Freddy Hubbard, amb qui ja havia enregistrat un parell de discos (“Maiden voyage” i “Empyrean isles”).
En Freddie Hubbard no va ser pas cap substitut del Miles per reproduir el seu so: tenia personalitat pròpia, una sonoritat diferent i una trajectòria vinculada al hard bop.
El 29 de juny del 1976 els cinc músics van pujar a l’escenari. La idea original era que l’actuació tingués lloc només una vegada. La van titular VSOP: Very special one time performance: actuació molt especial i única. El nom també jugava amb la denominació utilitzada pels conyacs ben envellits. Una referència molt apropiada per cinc músics que ja tenien un recorregut considerable a les seves esquenes. O a les seves mans…”
Aquest és un extracte de l’article del músic, escriptor, docent i investigador de la història del jazz Marcelo Bettoni. Té una plana altament recomanable: “Las Rutas del Jazz”. Aquí sota us adjunto l’enllaç a la resta de l’article i al blog.
Un disc savi i torrencial.
Article sobre VOSP
Info del disc aquí
