CongoJazzSquare: 85, la musicalíssima Trinitat: La Geri Allen, en Charlie Haden i en Paul Motian

Tres flamarades que es troben: La Geri Allen al piano, en Charlie Haden al contrabaix i el Paul Motian a la bateria.

Des dels seus inicis vinculats al free fins a la maduresa clàssica dels seus darrer dies, el pianisme de Geri Allen s´ha mostrat sempre obert, capaç tant d’utilitzar una tècnica íntima i introvertida, així com de  desencadenar un desbordament inefable i seductor.

Un element clau en la seva carrera fou formar part del col.lectiu M-Base, encapçalat pel saxofonista Steve Coleman i gent com el trombonista Robin Eubanks o el saxofonista Greg Osby entre d’altres… En Coleman sempre insistia en què M-Base no era un estil musical sinó una forma de pensar respecte a la creativitat musical. El moviment va incloure, també, a ballarins i poetes. Llarga és la carrera d’aquesta dona però cal destacar que va ser líder de trio amb el contrabaixista Ron Carter i el baterista Tony Williams. I va acompanyar a la gran cantant Betty Carter en les seves darreres gires, juntament amb el contrabaixista Dave Holland i el baterista JackDeJohnette. També va sortir de gira amb l’Ornette Coleman.

En Charlie Haden té un estil sobri i voluminós. Ja va començar fort acompanyant l’Ornette Coleman, l’Archie Shepp i en Coltrane. Continuà amb col.laboracions diverses acompanyant a Keith Jarret, Art Pepper, Dexter Gordon… Al 1969 s´associa amb la inefable Carla Bley  i onze músics de procedència vanguardista (Don Cherry, Roswell Rudd…) per a crear La Liberation Music Orchestra. Amb els originalíssims arranjaments de la Carla Bley, la música del grup també destacava pel caràcter polític dels temes, sent la primera vegada que un grup de jazz es feia ressò de les cançons populars pertanyents al bàndol republicà durant la guerra civil.

En Paul Motian va començar amb la guitarra però, finalment, es va decantar pel contrabaix. També comença fort enregistrant, tocant i sortint de gira amb músics com Lennie Tristano, Zoot Sims, Coleman Hawkins,Thelonius Monk… Fins que el 1959 s’incorpora al gran trio del Bill Evans amb l´insuperable i enyorat ScottLaFaro, amb qui renoven el concepte que fins aleshores hi havia dels trios: en aquest, cada component n’és protagonista i tots interactuen entre tots, els tres s’expressen sense el constrenyiment que fins aleshores era habitual. Van enregistrar, en directe, els diumenges, els ja llegendaris “Sunday at The Village Vanguard.”

Els nostres protagonistes d´avui ja havien coincidit unes quantes vegades més. Avui us porto una gravació feta a La Cigale, París, el 1989. Aquí us deixo els temes:

1  Sandino

2  Blues in motion

3  Fiasco

4  Did´n it know what time it was

5  You´ll never know

6  Lonely Woman

Gràcies al Sr. Joan Sardà

Recomanació de la setmana: https://apoloybaco.com/