CongoJazzSquare#86: En Gerry Mulligan i en Chet Baker tornen al lloc del crim

.

A l´any 1951 es troben en Gerry Mulligan i en Chet Baker. El primer dirà del segon: “La primera vegada que vaig tocar amb ell vaig sentir una connexió d’una naturalesa que no havia sentit mai abans i que vaig tornar a sentir molt poques vegades després.”

Els dos formaran una de les associacions de més èxit de l’època, el famós “Gerry Mulligan Pianoless Quartet.”, un quartet sense piano en el que els dos vents, la combinació sonora del saxo baríton i la trompteta, és ja un element molt original que atorga una qualitat aèria a la música del grup. Els acompanyen, al contrabaix, Bobby Whitlock i Carson Smith, i Chico Hamilton i Larry Bunker a la bateria.

Amb aquesta formació, en Mulligan pot posar en pràctica els seus personals conceptes d’improvisació a dos veus en contrapunt i experimentar amb la polifonia, oferint al públic un so totalment nou i diferent a tot allò que s’escoltaba abans. El grup té èxit, gira per tot el país i suposa un salt quantitatiu en la carrera d’ambdós músics. En Baker és enlairat per revistes com ara Metronome, Down Beat i d’altres revistes especialitzades. Però… Sembla ser que en Chet li va demanar més cuartus al Mulligan i no va poder ser… Cadascun d’ells segueix el seu camí, fan un retrobament breu el 1957 i un altre el 1974, que és el que avui us presento, enregistrat al Carnegie Hall de NYC. Certament, han passat molts anys i moltes coses, però encara s´ensuma aquell màgic enteniment d’abans. La veu del Chet ha canviat, voreja la fragilitat i el precipici, però mai no hi cau. Encara conserva aquell punt de seguretat i solidesa. I de delicat lirisme. “My funny Valentine…”

Per qüestions de minutatge, del disc-2 només he inclòs  “It’s Sandy at the beachh” i “There will be never another you.”

Aquí us deixo un enllaç amb tots els músics que hi van intervenir i els temes: CLICA AQUÍ PER ANAR A L´ENLLAÇ

Gràcies al Cifu, com sempre!!