La proliferació de cabirols als boscos calellencs amenaça algunes viandes

La pagesia suma un altre mal de cap que s’afegeix a la superpoblació de senglars que es va disparar l’any 2001, quan va començar el darrer episodi de sequera. RCT n’ha parlat amb Jordi Sans, qui va ser soci fundador de l’APPAC, l’Associació de Pagesos i Propietaris Agraris de Calella.

Reproductor d'àudio

Aquí al Maresme n’hi ha molt de cabirol, n’hi ha molt. Estan bé, crien, troben menjar i és un animal que s’adapta molt bé, és molt tímid i sempre està dins el bosc. Jo aquest any a la vinya he perdut tota una sembrada de pebrot. El pebrot dolç els encanta. També s’ha d’anar amb compte amb les tomaques i amb els fruiters perquè es mengen l’escorça on troben una sal que els encanta. Sense escorça l’arbre es mor.

Hi ha propietaris de terres que han protegit les seves vinyes amb el que es coneix com a ‘pastors elèctrics’, que fan que si hi ha algun animal que volta per la zona no s’acosti al tros per por d’enrampar-se. Una mesura que ha resultat molt satisfactòria de cara a protegir les plantacions del senglar però que en el cas dels cabirols, que poden fer salts de fins a dos metres i mig, no està donant cap resultat.

Reproductor d'àudio

Hi ha l’altra espècie que és el cabirol que aquest ja és més punyeter perquè és un cèrvid que es va reintroduir a Catalunya l’any 1989 i ha criat molt. Aquest animal salta els circuits elèctrics, ja que fan salts de dos metres i mig, entren a la finca i ho roseguen tot; pebrots, maduixers i tot el que troben. D’aquest és més difícil de protegir-nos.

El cabirol és el cèrvid europeu més petit. Les femelles pesen de 13 a 25 kg i els mascles de 16 a 30 kg. Antigament, a Catalunya vivia a la major part del territori, però l’any 1987 només es trobava en algunes zones dels Pirineus. A partir de llavors s’ha anat expandint, afavorit per les reintroduccions dutes a terme per la Generalitat.

La població de senglars ha decrescut

El que sí que ha millorat és la presència del senglar. Jordi Sans ha explicat que se’n veuen, però menys que en anys anteriors. I ha posat en context el que ell creu va ser el principal motiu del perquè en un moment donat la població de senglars es va multiplicar. El darrer episodi de sequera que va començar el 2021 hi va tenir molt a veure.

Reproductor d'àudio

Van ser anys que l’alzina va deixar de fer glans i aquests animals no trobaven ni aigua ni menjar i van baixar cap avall. Per què? Doncs perquè a baix troben els pocs camps llaurats que hi ha a Calella, que cada vegada n’hi ha menys, i aquests animals surten del bosc tancat de dalt que està sec i pràcticament inaccessible, venen a buscar menjar a les vinyes i els pagesos es queixen.

La superpoblació de conills no preocupa als pagesos de la zona

La vertiginosa capacitat d’expansió és un veritable mal de cap en zones de Lleida, Guadalajara o Ciudad Real, entre d’altres. Aquí al Maresme, i gràcies als alts nivells d’humitat que fan proliferar el mosquit, no preocupa. El conill ja és fèrtil quatre mesos després de néixer i pot criar cada 3.

Reproductor d'àudio

Els animals es va enfortint en contra dels virus i hi ha zones a Lleida, Guadalajara i Ciudad Real on els conills són autèntiques plagues, perquè aquestes malalties no els afecten i es converteixen en autèntics suplicis per als pagesos. Aquí al Maresme hi ha conill, però no és una plaga i jo crec que és per la humitat que tenim aquí i no a Lleida, per exemple. Aquesta humitat és la que fa proliferar els mosquits que són els que propaguen les malalties. Per això jo moltes vegades trobo conills morts arreu i és que ha vingut la malaltia.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.