Mai no és tard per enamorar-se: l’amor també es viu a la tercera edat
Trobar parella no és una qüestió d’edat. A l’Espai Caixa de Calella, les activitats i trobades serveixen també per conèixer gent nova i, en alguns casos, per iniciar una relació. N’ha parlat en Josep Maria Granyó, president de l’entitat, a una entrevista per al programa Obert per Vacances de Ràdio Calella TV, produït per la Xarxa.
Granyó explica que una de les funcions de l’Espai Caixa és precisament afavorir que les persones grans socialitzin i tinguin espais per relacionar-se. Balls, excursions o activitats artístiques permeten ampliar el cercle social i, de vegades, alguna cosa més.
Una de les nostres coses, una de les moltes coses que estem fent allà és intentar socialitzar a la gent, d’alguna forma integrar-los una altra vegada a la societat. Ara del que se n’està parlant molt és de l’edatisme. I dintre del concepte d’edatisme està també el que nosaltres procurem a través de les coses que fem (els balls, les excursions, les activitats artístiques…), mirem també que la gent, d’alguna forma, trobi el buit que en aquests moments pot tindre.
Les relacions, però, poden ser diferents de les que es viuen en altres etapes de la vida. Segons Granyó, algunes parelles mantenen cadascú casa seva i es troben els caps de setmana o durant les vacances. Més enllà de l’amor, destaca sobretot la importància de tenir algú al costat.
La parella que es forma també és una mica especial i diferent perquè hi ha moltes vegades un entorn familiar. Moltes vegades cadascun viu a casa seva i després es troben els caps de setmana o quan se’n van de vacances. Però, bé, l’amor, això seria una cosa que jo ho he preguntat a ells, el que si es troba és “carinyo”, comprensió, companyia, protecció, etc. Sempre és millor estar dos amb companyia que no sols.
I és que la soledat és, segons el president de l’Espai Caixa, un dels principals problemes entre la gent gran. Per això defensa que crear espais per conèixer altres persones també pot ajudar a combatre-la.
Hi ha un gran problema avui dia amb la gent gran, que és la soledat. I una forma de combatre la soledat és, d’alguna forma, ajudar-los a formar parelles. I a vegades són parelles moltes vegades més estables que també fan canviar la gent. A vegades una persona que tu l’has conegut amb la primera dona que tenia un caràcter a la millor especial, al trobar una segona dona s’ha calmat. Vull dir que a vegades aquests canvis també poden ser positius, però sobretot és lluitar, lluitar contra la soledat. L’amor, jo suposo que és un amor diferent, però és imprescindible i necessari.
Una mostra que, quan parlem d’amor i de companyia, el tren no passa necessàriament als vint anys. També pot arribar molt més tard.
A continuació podeu escoltar l’entrevista completa:
