@perdonaunapregunta: un projecte sobre la felicitat, gravat també a Calella
L’actor i presentador blanenc Pau Torner, que aquest dimecres ha passat per l’Entrevista del dia de RCT, impulsa a Instagram el projecte @perdonaunapregunta, un espai de converses espontànies amb persones anònimes sobre la felicitat. Una iniciativa que combina reflexió i proximitat i que també ha fet parada a la nostra ciutat. De fet, alguns vídeos s’han gravat al Passeig Manuel Puigvert, on veïns i veïnes del municipi s’han aturat uns minuts per respondre una pregunta tan senzilla com profunda: què és per a tu la felicitat?
El projecte neix d’una inquietud molt personal, tal com explica el mateix Torner.
M’ha obsessionat sempre, tota la vida, sempre ho he intentat. Jo crec que m’he passat els primers trenta anys de la meva vida feliç, en una felicitat permanent que, òbviament, era un miratge. És impossible això, però jo creia que hi era. Al final t’adones que la felicitat varia moltíssim segons cada persona, segons cada moment. Sobretot són moments. La suma d’aquests petits moments crec que és el que fa la felicitat. Però és una teoria que estic començant a construir i que encara no tinc clara. Com que jo no tinc clar què és, per això surto a preguntar-ho a la gent.
Les converses que manté a peu de carrer formen part d’un treball amb vocació de futur. L’objectiu és convertir tot aquest material en un monòleg escènic que reflexioni sobre la felicitat.
Jo crec que la felicitat, per a mi, ara mateix, és aquest moment d’haver descobert un projecte que realment m’omple, que crec que em pot aportar molt a nivell personal i de creixement, però també a tota la gent que estic coneixent. He fet moltes coses, projectes més grans i més petits. N’hi ha que m’han omplert molt, d’altres amb què m’ho he passat bé, però sense més, i ja s’ha acabat. En canvi, aquest crec que sí que pot tenir recorregut i pot evolucionar cap a alguna cosa molt més gran.
La majoria de les respostes coincideixen en un denominador comú: la salut i l’amor són el que realment importa. Tot el material i els diners passen a segon terme; gairebé ningú no els menciona.
Sobretot la salut. Per sort, la gent és molt conscient que, al final, és el més important, perquè no ens adonem de com n’és, d’important, fins que no la tenim. També he tingut la gran sort de poder entrevistar gent que potser no la tenia del tot, la salut. Moltes vegades també surt l’amor, l’amor d’un matrimoni o d’una parella, però també el de la família i el dels amics, i es parla moltíssim de les relacions humanes. Curiosament, ningú no diu els diners. Hi ha una dona d’aquí a Calella, la Josefina, que recordo molt. Em deia que la felicitat seria que li toqués la quiniela. Al final, jo li vaig dir que la seva quiniela eren les seves filles, perquè parlàvem de la il·lusió del dia que va néixer la seva filla.
