Cada setmana s’atenen uns 3 casos d’assetjament escolar als centres educatius del Maresme

Dos dels agents que realitzen aquestes xerrades són la Sara Navarro i en Josep Pujades. En una entrevista a La Ciutat, indiquen que la seva funció principal és d’intermediació entre els diversos col·lectius implicats. Pujades afegeix que l’assetjament forma part de la condició humana, sobretot en la infantesa perquè els menors són immadurs i no saben què és el que fan.

Els assetjaments hi són i hi seran perquè són part de la condició humana i, en aquest cas, de la infantesa. És a dir, els nois són immadurs i, com no són conscients del que fan, fan coses que, a vegades, poden fer mal als altres infants. Això és part de l’aprenentatge i és difícil de combatre.

Actualment, fan xerrades a tots els cursos de sisè, encara que estan considerant començar amb elles a cinquè. Això és així perquè els infants cada vegada tenen l’accés als dispositius mòbils abans d’hora, per tant, els problemes comencen abans, també.

Els casos d’assetjament, però, han augmentat amb l’esclat de la pandèmia. Segons indiquen els agents, l’escola és un reflex de la societat. En aquest sentit, cada setmana reben dos o tres casos, mínim, a la seixantena d’escoles on operen.

És veritat que amb la pandèmia sí que s’ha notat un augment de les problemàtiques perquè les escoles ho detecten, des de problemes de salut mental a temes d’abusos o ciberassetjament. Vull dir que l’escola és com un reflex de la societat.

Nosaltres entre els 12 municipis, potser tenim 60 escoles, i cada setmana tenim una història, o dues, o tres.

Navarro i Pujades recorden que els pares tenen el dret de revisar i controlar els dispositius dels menors per assegurar-se que no siguin víctimes ni assetjadors. A més, els sembla curiós que no deixin el fill sol al carrer a la nit, però sí que els permetin parlar amb desconeguts fins altes hores de la matinada.

Els diem sempre que els pares tenen el dret i la obligació de mirar el mòbil.

És una mica estrany el fet que ningú deixaria el seu fill al carrer a les tres de la matinada, però deixen que estigui amb el mòbil o amb una connexió a internet sense límit a la nit parlar amb algú o mirant pàgines. No saps què fa i no el controles, per tant, no estàs fent la teva tasca com a pare.

Per tal d’evitar aquestes situacions, recomanen als pares endarrerir l’edat del primer telèfon mòbil fins als 12 anys, mínim, i que aquest compti amb un control parental. I, és que, tal com expliquen, cada dia troben més casos en què els menors contacten amb desconeguts que els intenten extorsionar sexualment.

Hi ha moltes aplicacions en les què els nois i les noies contacten amb desconeguts que l’únic que fan és buscar fotografies dels infants despullats.

Són nenes i nens d’una edat molt curta, vull dir, alguns tenen deu i onze anys.

Entenem com a assetjament les accions de tractar malament algú de forma continuada i les agressions físiques o verbals, entre altres. Tot i això, internet ha obert la porta a noves formes d’assetjament. Entre aquestes hi ha els ‘stickers’, els mems o els grups a les xarxes socials en contra d’una persona.

Aquest tipus d’agressions abans es feien només a la classe, ara, però, poden participar-hi tot el centre i, fins i tot, altres centres. Malgrat això, els agents avisen que tot el que es fa i es diu per internet queda constància i es pot recuperar en qualsevol moment.

Finalment, recorden que, encara que els menors no tinguin conseqüències legals, els progenitors sí que poden tenir conseqüències directes.