Ballant amb l’imprevist: Giulia Valle

Primer de tot, recomanar-vos la lectura -i l´escolta- del llibre “Els 100 millors discos del jazz en català“, coordinat pels senyors Pere Pons i Martí Farré. Un recorregut ple de joies sonores que fan visible la importància i evolució d’una escena a Catalunya que aplega un  munt de tendències: de les més clàssiques a les més contemporànies, passant pel swing, el bebop, el free, la fusió i les múltiples formes de la música improvisada. Avui us  presento a una d´elles:

La contrabaixista,compositora i arranjadora italiana Giulia Valle (Sanremo, 1972) afirma que, de sempre, dos factors han influït  en el seu treball creatiu: els músics que l’envolten i la música que escolta. En aquest disc acolorit i ballable està envoltada d’uns acompanyants excel.lents: Martí Serra (saxos tenor i soprano), Sergi Sirvent (piano), Miguel “Pintxo” Villar (saxo tenor) i David Xirgu, bateria.

Quan el sr. Martí Farré li planteja la dificultat d’encasellar el seu treball, la Giulia li contesta que “és el millor que em podries dir.”

En aquest disc podem navegar per diferents mars sonors: “Laberinto” està basat en “L’ocell de foc” de Stravinsky. “Sanremo” evoca les vistes que contemplava des de la finestra, quan vivia al costat del mar. Tenim el to festiu el “Chacarera búlgara“, un homenatge a l’indescriptible músic Hermeto Pascoal “Música das nuvense do chao”  i referències al músic  alemany Paul Hindemith, “Hindemith transfigurado“.

La Giulia també és  professora i, en una entrevista amb l´escriptor, periodista i promotor musical Alberto  Valle, diu que li agrada “ajudar als seus estudiants a trobar el seu camí, a perdre pors, a prioritzar el sentit comú en la música, abans que un virtuosisme buit.”

I conclou: “Al final es tracta de generositat. L’ego ha de morir a una certa edat, i aleshores és quan comencen a passar coses realments trascendents.”