Addictes al Blues: Les dinasties dels grans del blues (i 4) – Jimmy Rogers, Elmore James i Willie «Big Eyes» Smith
Potser només és necessari un tauló podrit de fusta i aquests arbres bíblics, marcits com a esquelets, per a definir el blues, una música, una forma de vida que, com diu l’historiador del gènere Ted Gioia, “procedeix d’un altre món”, un lloc on l’home no és diferent al gos perquè tots dos tenen una mateixa possibilitat de redempció: l’udol.
Quan Muddy Waters va morir, a l’abril de 1983, l’enterrament va congregar a tots els grans alumnes. Un que caminava per allí, B.B. King, va declarar: “Passaran anys i anys abans que es comprengui quan ha influït Muddy Waters en la música dels EUA. Mai hi haurà un altre com ell”.
Molts fills de les grans llegendes del blues han intentat mantenir la flama dels seus pares. Avui continuarem repassant aquestes sagues, amb els fills de Jimmy Rogers, Elmore James i Willie «Big Eyes» Smith.
Jimmy Rogers All Stars – Blues All Day Long
Jimmy Rogers feat Jimmy D. Lane – Why Are You So Mean To Me
Bob Margolin feat. Jimmy D. Lane – Sweet (Little) Black Angel
Jimmy D. Lane – Ain’t It A Pity
Elmore James Jr. – Cummins Prison Blues
Elmore James Jr. – Steppin With Elmo
Bob Stroger & Kevin Smith – Born in Missouri
Muddy Waters feat. Willie “Big Eyes” Smith – Deep Down In Florida
Kenny Smith – No Need Brotha’
Howlin’ Wolf, Muddy Waters i Bo Diddley – The Red Rooster
Howlin’ Wolf, Muddy Waters i Bo Diddley – Goin’ Down Slow
