Isabel Mallol: ‘’ja n’hi ha prou de blanquejar els empresaris hotelers que perjudiquen la imatge de Calella”
La baralla de la setmana passada a l’Hotel Esplai de Calella encara cueja. La calellenca Isabel Mallol, presidenta del Gremi d’Hostaleria del Maresme, ha alçat la veu per denunciar la situació i exigir mesures. En una carta adreçada a RCT, Mallol ha dit textualment que ‘’ja n’hi ha prou de blanquejar els empresaris hotelers que perjudiquen la imatge de Calella”, reclamant una actuació clara per preservar la qualitat i el prestigi de la destinació.
La presidenta de l’ens comarcal ha assenyalat concretament a una part de la família propietària dels hotels Esplai i Bon Repòs, com a principals responsables de destinar els seus establiments a finalitats no turístiques assegurant que aquesta situació perjudica greument el prestigi de la destinació i la feina ben feta de la majoria d’hotelers de Calella.
Subratlla que els altres empresaris no poden mirar cap a un altre costat davant les accions d’aquests hotelers que han apostat per altres models d’allotjament, com ara acollir treballadors temporals i refugiats.
Els responsables de les associacions empresarials, el que no podem fer és mirar cap a un altre costat. Hem d’afrontar el problema i agafar el toro per les banyes, perquè aquest estil de vendre d’alguns hotelers de Calella, que en aquest cas concret són Esplai i Bon Repòs, ens estan perjudicant la imatge i la feina de tots els altres hotelers.
Mallol defensa que qualsevol ús excepcional hagi de comptar amb l’aprovació expressa del consistori i adverteix del perill de convertir el problema migratori i humanitari en un model de negoci.
No pot ser que en aquest cas, ni en el cas dels contactes directes d’aquestes organitzacions no governamentals que contacten directament amb empresaris amb preus atractius, convertint el problema de la migració humanitària en un negoci. Jo instaria a l’Ajuntament, i des del Gremi creiem que és una bona idea, redactar una ordenança reguladora sota sancions per als hotelers que les incompleixin. O sigui, totes aquestes possibles peticions de llarga estada en hotels de Calella haurien d’estar regulades i acceptades per al mateix ajuntament.
També alerta que l’allotjament de col·lectius no turístics pot crear un precedent preocupant, com el cas dels 200 treballadors que han sol·licitat empadronar-se a Calella per accedir als serveis sanitaris. Una petició que l’alcalde Marc Buch ha rebutjat, argumentant que aquests treballadors disposen d’una assegurança mèdica vinculada al seu visat temporal i que el seu empadronament col·lapsaria encara més uns serveis públics ja saturats. A més, Mallol recorda que aquestes obres tenen una data de finalització i que, per tant, els treballadors haurien de retornar als seus països d’origen un cop concloses.
Finalment, Mallol ha expressat una nota positiva, assenyalant que alguns hotelers que actualment acullen refugiats han manifestat la seva intenció de tornar a la comercialització turística normal a finals d’any, coincidint amb la finalització de les obres del Camp Nou.
La bona notícia és que alguns hotelers que acullen refugiats ja m’han manifestat que volen tornar a la comercialització normal a partir del 2026 i, a la vegada, la finalització de les obres del Cap Nou, que tota aquesta gent, tots aquests treballadors, ja podran tornar als seus països d’origen.
