CongoJazzSquare#93: La veu enlairada de l’Abbey Lincoln

Quan la cineasta  Carol Friedman (que estava preparant un documental sobre la vida de la protagonista del programa d’avui) es va assabentar de la seva mort, va afirmar: “Hi ha dones belles, hi ha dones plenes de vida, hi ha dones genials. L´Abbey era tot això.”

De nom real Anna Marie Wooldridge, l’Abbey sempre va destacar per una veu personalíssima. Nascuda el 6 d’agost de 1930 a Chicago, de ben petita ja va descobrir la música gràcies als seus pares i aviat es va posar a estudiar piano i cant. Després d’uns inicials anys a Hawaii cantant per diferents clubs, el 1954 es troba amb l’home que li va canviar la vida: el bateria Max Roach, músic altament conscienciat de tota la segregació i menyspreu que patia la gent negra. Encomana la seva visió a l’Abbey i aquesta comença a canviar la seva manera de cantar i d’interpretar. La seva veu és una mena de lluita que vol fer arribar a tothom. Junts enregistren We insist! Freedom Now Suite un dels discos més rabiüts que s’han editat mai sobre la segregació, un crit exasperat contra el poder blanc i l´abús racial. Un disc del qual en gaudirem ben aviat.

Avui us presentem el disc Straight ahead del 1961, on va posar lletra a un tema del Thelonius Monk (“Blue Monk”) que li va suposar una felicitació sincera de l’esquerp pianista. Aquí teniu l’enllaç.

He inclòs, també, els 4 primers temes del disc Abbey is blue. Aquí teniu l’enllaç.

L´Abbey també fou actriu, compositora i escriptora.