CongoJazzSquare#124 Els Swingle Singers es troben amb el Modern Jazz Quartet a la Place Vendôme.
De vegades les navegacions cibernètiques ens porten a un Moll desconegut però plaent. El d’ avui està situat a la Place Vendôme, a París. En aquest indret parisenc, el 1966,...
De vegades les navegacions cibernètiques ens porten a un Moll desconegut però plaent. El d’ avui està situat a la Place Vendôme, a París. En aquest indret parisenc, el 1966, hi va tenir lloc un encontre sorprenent: els membres dels Swingle Singers van enllaçar la seva sapiència vocal amb la sempre exquisida sonoritat instrumental del Modern Jazz Quartet. Com va començar tot?
El 21 de setembre del 1927 va néixer a Mobile (Alabama) el vocalista i músic de jazz Ward Lamar Swingle. De ben menut ja tocava el piano, l’ oboè i el clarinet. Va estudiar la carrera musical a Cincinattí.El 1951, i gràcies a una beca, va marxar a París. Allí, entre d’ altres coses, va ser pianista d’ assaig dels Ballets de París. L’ any 1959 va formar part de Les Double Six, un grup vocal especialitzat en interpretar stàndars de jazz aplicant la tècnica de l’ scat.
Un temps més tard el Sr Ward Single va aplicar aquest tipus de cant a les obres de Johan Sebastian Bach. I d’ aquí van neixer els Swingle Swingers , grup que es va consolidar el 1962. Van enresgistrar dos discs dedicats a Bach i van obtenir cinc premis Grammy.
L’ any 1973 va disoldre la formació original i es va traslladar a Londres, on va estructurar una altra formació vocal que va ampliar els seus registres per incloure, a part del jazz, peces clàssiques de diferents autors i música d’ avantguarda.
The Swingle Singers van deixar una empremta duradora en la música vocal inspirant a diverses generacions de grups a capella en tot el món. La seva singular fusió de precisió clàssica i improvisació jazzística també va ajudar a popularitzar la música vocal en diferents estils.
I d’ altra banda tenim al Modern Jazz Quartet. El seu pianista, en John Lewis, sempre va tractar d’ orientar la música del grup cap a un estil de música de càmera refinat i polit. Una sonoritat grupal on tots els membres hi tenien la mateixa importància. Llibertat d’ improvisació per un cantó i arranjaments clàsics en les seves composicions per un altre.
I, a més, sempre es va assegurar que els seus músics anessin impecablement vestits.La seva manera de vestir havia de ser com la seva música: polida, elegant i única. Com va assegurar en més d’ una ocasió: “El meu model va ser en Duke Ellington. Mai no he vist una formació més elegant en ma vida.”
I vet aquí que, durant una estada del MJQ a París, les dues formacions es troben i decideixen fer un àlbum junts. Les composicions i arranjaments són del John Lewis, excepte un parell de temes que són de Bach i de Henry Purcell.
Un goig!!
Info del disc aquí
Sobre els Double Six
Els actuals Swingle Singers
Apunts sobre Jhon Lewis i el Modern Jazz Quartet
