Quim Serra: «L’ES-Alert ha d’anar acompanyat de seguretat jurídica»

En aquest context, Quim Serra, meteoròleg del Consell Comarcal del Maresme, defensa que les alertes ES-Alert vagin acompanyades de garanties jurídiques tant per als treballadors com per als empresaris, per evitar que les persones que no puguin anar a treballar a causa de les condicions meteorològiques en pateixin conseqüències econòmiques. Ho ha explicat avui a l’Entrevista del Dia.

Això de les alertes, a banda de traslladar la responsabilitat a la ciutadania sobre el que pugui passar, com dient: «Tu veuràs què fas, ja t’ho faràs», també ha de garantir una seguretat jurídica tant a les persones treballadores com als empresaris.

Serra també considera que les alertes s’haurien d’enviar el mateix dia de l’episodi de risc i no amb massa antelació, ja que les previsions meteorològiques poden canviar.

Més enllà dels avisos a la població, el meteoròleg posa el focus en la necessitat d’adaptar les infraestructures a una realitat climàtica cada vegada més exigent. Línies ferroviàries, ponts, rieres i carreteres són algunes de les estructures que, segons apunta, es van construir seguint uns criteris que avui han quedat desfasats.

Fins ara no s’havia registrat mai. Els registres de pluja del 3 d’octubre corresponen a precipitacions que, segons les dades dels anys vuitanta, s’esperaven una vegada cada 500 anys. Clar, tot això, aquest famós període de retorn a partir del qual es van calcular totes aquestes infraestructures, ha quedat completament desfasat.

L’episodi del 3 i 4 d’octubre és un exemple de la intensitat que poden arribar a tenir aquests fenòmens. Les pluges van deixar 185 litres per metre quadrat a Calella, van provocar el desbordament de la riera de Pineda de Mar i van causar dues víctimes mortals, a Tordera i Cabrera de Mar. A més, una persona arrossegada per la riera de Pineda continua desapareguda.

Les precipitacions també van ser especialment intenses a l’estació meteorològica d’Horsavinyà, on es van registrar 220 litres per metre quadrat. D’aquests, 42 van caure en només deu minuts, una intensitat que, segons Serra, no s’havia registrat mai al Maresme. Fins aleshores, el registre més elevat era de 37 litres en deu minuts a l’estació de Cabrils.

Parlem de l’episodi del 3 i 4 d’octubre. Aquí, a Calella, van caure 185 litres per metre quadrat, però a l’estació meteorològica d’Horsavinyà se’n van registrar 220. L’altre dia estava revisant les dades i vaig veure que, d’aquests 220 litres, 42 van caure en només 10 minuts. Això no s’havia registrat mai al Maresme. L’anterior registre, que es va produir uns dies després a l’estació de Cabrils, va ser de 37 litres en 10 minuts. A Horsavinyà en van caure 42 en 10 minuts, dels quals 24 en només 5 minuts.

Davant del risc de nous episodis extrems, es recomana a la població tenir preparat un kit d’emergència de 72 hores. Es tracta d’una motxilla amb aigua, aliments, medicaments, documentació i altres elements bàsics per poder cobrir les necessitats durant els primers tres dies d’una situació d’emergència. Serra valora positivament aquesta mesura preventiva, tot i que considera que actualment no hi ha indicis que facin pensar en una situació crítica imminent. Recorda, però, que les emergències poden arribar de manera inesperada.

La prevenció sempre és positiva, però no hi ha absolutament res que ens faci pensar que, en breu, hàgim d’estar 72 hores en una situació prou crítica com per haver-nos d’autoabastir durant aquest període. També et diré una cosa: fa, jo què sé, un any, tampoc ningú s’esperava que hi hagués una apagada general, no?

Tot plegat en un context de canvi climàtic en què el Mediterrani és cada vegada més vulnerable a fenòmens meteorològics extrems. Les previsions sobre un possible episodi de super-Niño apunten que el 2027 podria ser un any de rècord de temperatures a escala mundial. A Catalunya, els experts alerten de la necessitat de preparar-se per afrontar escenaris de més calor, sequeres prolongades i episodis de pluges torrencials.