El ple rebutja crear una borsa municipal d’habitatge d’emergència

El cas de la família amb cinc menors que viu en un local sense condicions d’habitabilitat al carrer de Sant Josep va marcar el debat polític sobre la proposta de la CUP perquè l’Ajuntament disposi de pisos per atendre situacions d’emergència com la seva. La iniciativa plantejava crear un recurs complementari a la tasca d’Hàbitat Solidari i a altres mesures per combatre les dificultats d’accés a l’habitatge, com ara aplicar eines legals per afavorir la sortida al mercat dels pisos buits o reduir el nombre màxim de llicències turístiques permeses, que ara pot arribar a les dues mil. El portaveu de la CUP, Albert Comas, va retreure al govern que no hagi desplegat una política efectiva d’habitatge per evitar situacions com les que han aflorat aquestes últimes setmanes.

Quina alternativa ha ofert el govern abans quan una família amb cinc criatures es queda sense sostre o dormint a l’asfalt? No qüestionem la feina dels professionals de serveis socials; qüestionem les prioritats d’un govern que no els ha dotat dels recursos necessaris per afrontar aquestes emergències. I els fets són aquests: un 16% menys de recursos en serveis socials que la mitjana de municipis comparables; un 35% menys en polítiques d’habitatge; cap política efectiva d’inspecció i mobilització dels pisos buits; un plantejament que permet arribar fins als 2.020 habitatges d’ús turístic; cap nova promoció d’habitatge protegit des de fa 34 anys i cap habitatge municipal d’emergència. Aquest és el balanç de les seves prioritats polítiques. I això té responsables.

L’alcalde, Marc Buch, va respondre que l’Ajuntament ja destina recursos a les emergències residencials i que els serveis socials intervenen abans dels desnonaments, amb assessorament i ajuts. També va insistir que s’ha fet tot el possible en el cas de la família amb cinc menors i va assenyalar que ara és la Generalitat qui ha de donar-hi una solució.

Les competències són de la Generalitat. Però, en tot cas, nosaltres ja fem tot el que podem. Quants municipis amb les característiques de Calella tenen 197 habitatges protegits? Quants? El que hem de vigilar és que no vulguem traslladar un problema global a un cas molt concret, perquè, si parlem del cas concret, hem de veure com s’hi arriba. Què fem amb la persona quan deixa de pagar? Una persona que està quatre anys sense pagar… Hi ha drets i deures, no? Alguna conseqüència també hi ha d’haver.

Per la seva banda, el tinent d’alcaldia del PSC i responsable de l’àrea d’Habitatge, Soufian Laroussi, també va defensar la gestió del govern. Va considerar que, abans d’ampliar els recursos, cal analitzar les necessitats i valorar si els serveis que ja existeixen es poden reforçar.

No qüestionem en cap moment que Calella necessiti millorar la resposta a les emergències residencials. El que qüestionem és que es presenti una moció amb grans declaracions de compromís social, però sense una diagnosi suficient, sense una avaluació de les polítiques ja existents, sense un pressupost concret i sense objectius quantificables. I, sobretot, no podem permetre que l’habitatge es converteixi en un espai de competició per veure qui presenta la proposta més social. Les famílies que no poden pagar un lloguer no necessiten més declaracions d’intencions; necessiten habitatges, respostes immediates i polítiques que funcionin. I us asseguro que hi treballem per fer-ho possible.

En una línia semblant es va expressar la portaveu del PP, Céline Coronil, que va compartir la preocupació per les famílies que es troben en una situació d’emergència, però va reclamar estudiar les alternatives i el cost que tindria crear un nou recurs municipal

La moció planteja comprar o llogar habitatges a càrrec del pressupost municipal, i creiem que, abans d’assumir nous compromisos econòmics, hem d’estudiar totes les alternatives, conèixer-ne el cost real i valorar si podem millorar o reforçar els serveis que ja existeixen. No volem tancar cap porta ni descartar que en el futur pugui ser necessari disposar d’algun recurs addicional. Simplement, creiem que avui falta informació per justificar una nova inversió i que primer hem d’analitzar i aprofitar millor els recursos que ja tenim.

ERC, Estimem Calella i Calella en Comú Podem van donar suport a la moció de la CUP. La proposta preveia disposar d’habitatges on allotjar temporalment les famílies en situació d’emergència fins que poguessin normalitzar la seva situació. La regidora d’ERC, Míriam Sellés, va posar l’accent en la necessitat de regular-ne les condicions d’accés, la durada de les estades i el seguiment social.

Entenem que una família que perd l’habitatge necessita una resposta. Perquè un habitatge és més que quatre parets; un habitatge és una llar. Per tant, quan una família es troba en aquesta situació, necessita una resposta immediata per poder recuperar una estabilitat.

Estimem Calella també va donar suport a la iniciativa i va apuntar que es podrien aprofitar alguns immobles ja existents, en lloc d’adquirir-ne de nous. El regidor portaveu, Cristian Ceballos, va proposar estudiar si un edifici cedit per Càritas i que actualment gestiona Hàbitat Solidari mitjançant un conveni podria acollir pisos d’emergència social.

L’edifici del carrer de Jovara amb Bartrina que ens va cedir Càritas fa un temps i que actualment s’utilitza mitjançant un conveni amb la Fundació Hàbitat, no sé si podria ser, per exemple, una ubicació possible per a pisos d’emergència social, encara que els gestionés la mateixa fundació. Simplement perquè és veritat que adquirir pisos actualment és complicat. Entenem que, de vegades, dir que podem adquirir habitatges és un brindis al sol, però la idea de tenir habitatges d’emergència social ens sembla molt atractiva i creiem que és absolutament necessària.

Des de Calella en Comú Podem, el portaveu, Sebastián Tejada, també va defensar la creació d’aquesta borsa, sempre amb caràcter temporal i fins que les famílies poguessin trobar un habitatge estable. Tejada va apel·lar a la humanitat del govern a l’hora de respondre a aquestes situacions.

És una qüestió d’humanitat. Però, és clar, un sistema d’emergència habitacional no pot ser un sistema estable d’allotjament, perquè, si no, perdria la seva essència. És imprescindible que les famílies que acaben en un sistema d’emergència habitacional, en un pis de refugi, puguin sortir-ne ràpidament i trobar un lloc estable on viure.

Els col·lectius exigeixen a l’Ajuntament que rectifiqui i anuncien accions legals

El debat va estar marcat pel cas de Noelia Reyes i la seva família, amb cinc menors, que van haver de deixar el pis on vivien el passat 5 de maig. Després del desnonament, l’Ajuntament va assumir el cost del seu allotjament durant un període molt més llarg del que preveuen les bases dels serveis socials. Des de llavors, la família viu en un local cedit com a últim recurs al casal popular La Morra, seu de la CUP, mentre espera la resolució de la Mesa d’Emergències de Catalunya, que ha de valorar si li pot adjudicar un habitatge de lloguer social.

Aquesta situació, juntament amb la d’una altra família que té un desnonament previst per al 10 de novembre, ha mobilitzat entitats i col·lectius socials de la ciutat. Una trentena de persones vinculades a aquests moviments van assistir al ple i van interrompre diverses vegades les intervencions dels regidors. La tensió va arribar fins al punt que l’alcalde va haver d’aturar momentàniament la sessió i demanar silenci en diverses ocasions.

Al torn de precs i preguntes, Marta Afuera, com a portaveu de les AFA de La Minerva i l’Institut Bisbe Sivilla, la Xarxa pel Dret a l’Habitatge de l’Alt Maresme i el Casal Popular La Morra, entre d’altres, va anunciar que ja han començat els tràmits per emprendre accions judicials contra l’Ajuntament.

Davant d’aquesta flagrant deixadesa de funcions, els anunciem oficialment que ja hem iniciat els tràmits per interposar un procediment contenciós administratiu contra l’Ajuntament per la vulneració de drets fonamentals i de la Llei 24/2015 del Parlament de Catalunya. També utilitzarem la via penal, perquè l’alcalde està avalant una situació, sent plenament coneixedor del que està passant, que és il·legal. Si conserven aquest mínim de dignitat, han de rectificar. Rectifiquin, rectifiquin.

Buch va respondre que el govern assumeix la responsabilitat política de les seves decisions, però va defensar que actuarà d’acord amb el que estableix la llei. També va reiterar que el cas de la família ja s’ha traslladat a la Generalitat.

Més enllà de les lliçons de dignitat i de tot el que ens ha volgut dir, assumim tota la responsabilitat política; si no, no seríem aquí, per descomptat. Cadascun de nosaltres assumeix tota la responsabilitat política. I, pel que fa a rectificar, nosaltres farem el que diu la llei que hem de fer i seguirem fent el que creiem que hem de fer. No, és evident que no. Ja ho hem demanat a la Generalitat de Catalunya.

Després de la suspensió momentània, el ple va reprendre la sessió i es va repetir la votació. La moció va quedar rebutjada amb set vots a favor i deu en contra.

A continuació pots recuperar el debat de la moció: