Els petits propietaris retiren pisos del mercat per la incertesa sobre el lloguer, segons AIAM
L’Associació Immobiliària de l’Alt Maresme (AIAM) denuncia que s’està assenyalant i criminalitzant el petit propietari en el debat sobre l’habitatge. Segons les dades exposades per l’entitat, un 7,5% dels propietaris són grans tenidors, mentre que el 92,5% tenen un o dos pisos. Francesc Membrives, d’Un Lloc per Viure, i Jordi Bruguera, d’Habitat Maresme, membres de l’associació, han passat per l’entrevista del matinal de RCT per analitzar la situació del mercat immobiliari a Calella i a la resta de la comarca.
Consideren que s’està posant el focus en els petits propietaris. Expliquen que molts dels habitatges són segones residències, herències o propietats familiars, i que els titulars cada vegada tenen més dubtes a l’hora de decidir si els posen en lloguer. La seva principal reivindicació és clara: mentre no tinguin tranquil·litat i seguretat jurídica, molts continuaran mantenint els pisos fora del mercat.
Francesc Membrives assegura que la incertesa normativa, les obligacions dels contractes i les limitacions a l’hora de repercutir determinades despeses fan que llogar un habitatge sigui cada vegada menys atractiu per als petits propietaris.
S’estan llogant molts menys habitatges perquè n’hi ha molts menys disponibles. La incertesa fa que molts propietaris hagin deixat de posar els seus pisos en lloguer. Això ho veiem cada dia. I els que els posen estan acollonits. Cada vegada tenen més obligacions i menys drets, i més incertesa jurídica en tots els sentits. Ara mateix, per exemple, des del 15 de novembre tenim sobre la taula una situació que ja es planteja des del 6 d’octubre: no pots repercutir determinades despeses. Abans deies: «Llogaré per 600 euros, però podré repercutir l’IBI, les despeses, les escombraries i altres conceptes». També les despeses de comunitat, si vols repercutir-les. Ara no. És el preu que diu l’Estat. Abans deies: «Durant cinc anys em comprometo a llogar». Però abans hi havia un preu de mercat lliure. Tenies uns comodins per jugar perquè el propietari que té un habitatge pugui treure’n un rendiment coherent. És a dir, ja no estem parlant d’especular, sinó d’això.
Alerten que la incertesa sobre les condicions dels contractes i les obligacions futures fa que alguns propietaris prefereixin no posar els pisos al mercat. Fins i tot expliquen que el seu advocat els ha recomanat esperar a després de les eleccions abans de signar nous contractes de lloguer.
Per què estem criminalitzant constantment els propietaris de més d’un pis? El 93% dels propietaris tenen un o dos pisos, només. Només el 7,5% són grans tenidors. Per tant, aquests habitatges, en la seva gran majoria, pertanyen a segones residències, són herències o són immobles sobre els quals la gent està decidint què fer, precisament per aquesta situació d’incertesa. Perquè, si a tu et diuen que has de llogar un habitatge i mantenir-lo llogat durant cinc anys, pots comprometre-t’hi, però d’aquí a cinc anys no saps què et demanarà la vida. Avui mateix em demanaven un contracte nou i jo deia que no m’atrevia a parlar-ne, tenint en compte tot el que pot passar amb els propietaris. El nostre advocat, fa justament una setmana, em va dir: «Jordi, jo et recomanaria que no signis cap contracte de lloguer fins que passin les eleccions». Perquè ningú sap què passarà.
Les dificultats per construir més habitatge
Un altre dels aspectes que han posat sobre la taula és la lentitud dels tràmits administratius per obtenir llicències d’obres i poder iniciar noves promocions immobiliàries. Han posat com a exemple Pineda de Mar, on, segons expliquen, un promotor pot arribar a esperar dos anys des que compra un terreny fins que disposa de la llicència necessària per començar a construir. A Calella, els terminis poden oscil·lar entre els dos i els tres mesos . Consideren que aquests obstacles burocràtics dificulten la generació de nova oferta residencial i desincentiven els promotors a l’hora d’invertir en nous projectes.
Quant triga un constructor a demanar i aconseguir una llicència, per exemple, a Pineda? És un procés que pot durar dos anys. A Pineda pots estar dos anys des que compres el terreny fins que tens la llicència per començar a construir. A Calella podem anar més ràpid. Aquell promotor que intenta generar habitatge es troba amb cinquanta obstacles. Menys d’un any és impossible. Exacte, el termini és d’entre un i dos anys. Fixeu-vos en tot el que ha provocat aquesta situació: no hi ha habitatge. Si hi hagués més oferta… Qui vols que compri solars? I vols que em deixi el terreny a un preu injustificable?
Pel que fa al mercat de compravenda, asseguren que els preus continuen a l’alça i que en molts habitatges ja s’estan fregant els 3.000 euros per metre quadrat. Consideren que són xifres similars a les que es registraven abans de l’esclat de la bombolla immobiliària, entre el 2007 i el 2008.
Aquesta evolució, expliquen, dificulta cada vegada més l’accés a l’habitatge de compra per part de la població local. Una part important dels compradors procedeix de l’àrea metropolitana de Barcelona, especialment de municipis de la seva perifèria, on els preus de Calella encara son atractius. Aquesta diferència de poder adquisitiu genera una competència difícil d’assumir per a les famílies de la nostra ciutat.
Ara mateix estaríem en uns preus similars als que hi havia abans de l’esclat de la bombolla immobiliària, entre el 2007 i el 2008. S’estan fregant els 3.000 euros per metre quadrat en molts habitatges. Estem arribant a uns nivells en què la gent d’aquí ja comença a tenir dificultats per assumir aquests preus. Qui ens compra els pisos ara? Gent de Barcelona? No venen tant de Barcelona ciutat com de la seva perifèria, on aquests preus encara resulten atractius. Però la gent d’aquí ja no hi pot competir. Què ens deien, Quintana? Que estan pagant 5.000 euros per metre quadrat? Som atractius per a ells i, mentre continuem sent-ho, hi haurà més demanda. I jo, com a calellenc, ara hauré de competir amb aquesta gent. És inevitable.
També han qüestionat els efectes de la declaració de zona de mercat residencial tensionat, que afecta Calella. Consideren que els topalls als preus del lloguer poden restar atractiu als propietaris a l’hora de posar els seus habitatges al mercat i, per tant, contribuir a reduir encara més l’oferta disponible. També han apuntat que, tot i que la regulació es va aprovar en l’àmbit estatal, Catalunya és un dels territoris on s’està aplicant, juntament amb País Vasc, Navarra, Galícia i Astúries.
Finalment, han expressat dubtes sobre les reserves d’habitatge de protecció oficial en les noves promocions. Segons han exposat, una part de les noves promocions ha de reservar un 30% dels habitatges a protecció oficial. El problema, expliquen, és que els preus d’aquests pisos s’acosten als dels habitatges lliures, però tenen limitacions específiques tant en la compravenda com en la futura evolució del seu valor.
A diferència d’un habitatge de mercat lliure, que pot revaloritzar-se segons l’evolució del mercat, el preu d’un habitatge protegit queda subjecte a les condicions establerts per l’administració.
