Addictes al Blues: 10 + 1 grans guitarristes blancs de blues
Encara que és clar que el blues va sorgir del cant dels esclaus d’origen africà que van ser portats de manera forçada al que avui són els Estats Units d’Amèrica del Nord, per a treballar sobretot en les plantacions de cotó i altres productes agrícoles; encara que aquests cants reflectien el sofriment, el dolor, la misèria i la discriminació que patien aquells primers afroamericans, a causa de la sobreexplotació inhumana de la qual eren víctimes per part de la població blanca més poderosa; i encara que el blues té una clara arrel negra i els seus principals exponents primigenis –i els que els van seguir al llarg de diverses dècades– també pertanyien a aquesta raça, a finals dels anys cinquanta i sobretot a principis dels seixanta es va produir un fenomen que canviaria la història d’aquest gènere musical.
En alguns ports del Regne Unit van començar a arribar per vaixell els exòtics discos de músics com Muddy Waters, Howlin’ Wolf, Willie Dixon o Sonny Boy Williamson, i molts joves anglesos van descobrir aquelles cançons que literalment els van fetillar amb el seu compassat misteri.
Adolescents com Mick Jagger, Keith Richards, Eric Burdon, Eric Clapton o Peter Green no sols van escoltar aquests discos sinó que van voler tocar aquesta música i adaptar-la al seu propi estil. Així va néixer el blues britànic, en el lloc més impensat, molt lluny del seu lloc d’origen, on els blancs ho rebutjaven i fins i tot ho consideraven com a música del diable.
Amb la re-popularització anglesa del blues, el gènere va ser d’alguna manera redescobert als Estats Units i adaptat també pels joves d’aquesta nació.
Avui escoltarem una desena (més un) d’exemples de grans guitarristes blancs de blues de tots dos països.
Eric Clapton – Little Queen Of Spades
Eric Clapton – It Hurts Me Too
Mike Bloomfield, Al Kooper i Stephen Stills – Blues For Nothing
Fleetwood Mac – Dust My Broom
Rolling Stones – Love In Vain
Allman Brothers Band – It’s Not My Cross To Bear
Ten Years After – I Woke Up This Morning
Johnny Winter – Mean Town Blues
George Thorogood – Bad To The Bone
Stevie Ray Vaughan – The Sky Is Crying
Gary Moore – Still Got The Blues
Joe Bonamassa – Long Distances Blues
