Addictes al Blues: el disc “Raw Blues”, la cruesa del blues en estat pur
L’estupend disc recopilatori “Raw Blues”, publicat l’any 1967, destaca bàsicament per l’estreta col·laboració que van mantenir bluesmen afroamericans amb els seus deixebles anglesos. No es tracta d’una simple trobada sinó d’una veritable comunicació d’interessos i d’aspiracions.
La llavor havia quedat sembrada amb les primeres presentacions dels bluesmen negres a Europa, però sobretot pels covers i tributs que grups com els Yardbirds o els Rolling Stones gravaven sovint. El gust pel blues havia deixat de ser un plaer subterrani per a convertir-se en una moda amb aparença comercial.
El gran productor Mike Vernon buscava aprofitar al màxim aquest fenomen musical. Ell va tendir els ponts necessaris en la companyia discogràfica Decca per a ajuntar músics i aconseguir els permisos de gravació.
La cruesa a la qual es refereix el títol de l’àlbum, és possible advertir-la particularment en les cançons dels mestres estatunidencs, Otis Spann i Champion Jack Dupree, però també en les de John Mayall, acompanyat per Eric Clapton, Steve Winwood o Peter Green.
John Mayall – Steppin’ Out
Otis Spann – Pretty Girls Everywhere
Otis Spann – My Home Is On The Delta
Otis Spann – Country Boy Blues
Otis Spann – You’re Gonna Need My Help
Champion Jack Dupree – 24 Hours
Champion Jack Dupree – Calcutta Blues
Curtis Jones – You Got Good Business
Curtis Jones – Roll Me Over
John Mayall – Milkman Strut
John Mayall – Burn out your blind eyes
John Mayall & Eric Clapton – Lonely Years
John Mayall & Eric Clapton – Bernard Jenkins
John Mayall & Steve Anglo – Long Night
John Mayall & Peter Green – Evil Woman
