Addictes al Blues: Robert Finley, el blues que travessa la foscor

Hi ha històries que semblen relats de William Faulkner, cròniques de talent tan pur que la foscor no pot apagar-ho. La de Robert Finley és una d’aquestes: la d’un fuster de Louisiana que, després de perdre la vista als 60 anys, va oferir al món una veu adobada en el gospel i el blues del sud profund. Un torrent de soul, R&B i blues, una força de la naturalesa.
La vida de Robert Finley és un guió escrit pel destí. Va néixer en 1954 a la Louisiana rural, la seva infància va estar marcada pel treball en els camps de cotó. La música era el seu refugi, un do que va conrear de manera autodidacta. El punt d’inflexió va arribar amb la tragèdia. El glaucoma li va arrabassar la vista i, amb ella, el seu mitjà de vida, el treball de fuster. Però, en aquesta foscor, la música va brillar amb més força que mai. Segons Finley, “perdre la vista em va donar la perspectiva necessària per a trobar la meva veritable destinació”.