Congo Jazz Square: L’ocell encara és viu: Charlie Parker

No hi ha res com néixer a Kansas City el 29 d´agost del 1920, una de les ciutats més musicals d´aleshores, on el batlle, el Sr. Tom Pendergast, feia i desfeia la corrupció al seu antull i tenia vincles amb el gansterisme de l´època.

No hi ha res com, ja de ben petit, escapar-se als tuguris, el Reno Club entre ells, per escoltar des de fora del local a gent com Count Basie, Mary Lou Williams o el seu admirat Lester Young. No hi ha res com imposar-se una fèrria disciplina per anar aprenent tots els secrets del saxo alt que la seva mare li havia regalat. No hi ha res com pirar-se-les a NYC on trobar-se tocant amb l´orquestra del pianista Jay McShann i conèixer el trompetista Dizzy Gillespie. No hi ha res com sentir-se cansat de les velles estructures solistes, harmòniques i rítmiques del swing i començar a cercar noves formes de tirar endavant el jazz. Ni hi ha res com barrejar-se amb el baterista Kenny Clarke, el pianista Thelonius Monk i d’altres per a tal propòsit. A poc a poc, llocs com el Minton’s ,o el Monroe’s, a NYC,  s’aniran omplint de noves sonoritats i, com qui no vol la cosa, sortirà allò que s’ha anomenat Be-bop.  A partir d´ara, la música exigirà escolta, atenció. A partir d´ara es reivindacaran com a artistes, com a creadors. A partir d’ara, el terratrèmol melòdic, harmònic i rítmic està servit.

A grans trets, aquesta és la història del gran Charlie Parker, l’home que va canviar el jazz. En Parker era un paio d’una memòria musical prodigiosa, una oïda perfecta; mirava una partitura i al cap d´una estona ja era capaç d´interpretar-la. Sense tenir massa estudis, i segons la gent que el va conèixer, era un home al qual li interessaven moltes coses: política, literatura, filosofia, esports, tecnologia… Era, també, un gran admirador i seguidor de música clàssica, especialment d’Igor Stravinsky. El músic rus també era un admirador del jazz i de Parker en particular. Una de les aspiracions del Parker, com d´altres músics jazzeros, era la d´enregistrar amb orquestres.

I per això, avui, us presento el “Charlie Parker with strings“, amb en Jimmy Carroll dirigint l´orquestra.

Recomanar-vos la pel.lícula de Clint Eastwood “Bird“, del 1988, magistralment interpretada per l´actor Forest Whitaker.

En Parker va morir a la suite que la baronesa Pannonica de Koenigswarter  tenia a l´hotel Stanhope, de NYC. Aquesta dona, una milionària amant del jazz, havia ajudat molts músics (en Thelonius Monk entre ells) quan les coses anaven magres i també organitzava sessions musicals.

En Parker , curiosament, va deixar aquest món rient mentre contemplava una sèrie còmica a la televisió. Diu la baronesa que, poc després del seu traspàs, del seu vol cap a vés a saber on, es va escoltar un immens tro……….. La darrera interpretació del Parker?