Congo Jazz Square: Norman Granz, l’home que va enlairar el Jazz (1)

▼ Descarregar l'arxiu d'àudio

Norman Granz: l´home que va enlairar el Jazz (1)

Què tal, gent del Mississippi?

Quan en Norman Granz, fill d’emigrants jueus russos, va arribar a Los Angeles el 1919, va començar a adonar-se’n dels conflictes racials que hi havia i de l’enorme desigualtat entre blancs i negres. És cert que els músics africans tocaven per tot arreu però, majoritàriament, per audiències blanques… En molts d’aquests locals els afroamericans havien d’asseure’s, o ballar, a part, i en la majoria de locals no hi podien ni entrar.

I un bon dia el Sr. Granz es va preguntar: Què passaria si la gent anés a escoltar jazz en llocs que estiguessin a l’alçada d´aquesta meravellosa música i els seus intèrprets? En diversos clubs de LA ja havia contactat i fet amistat amb músics com ara Cloleman Hawkins, Duke Ellington, Billie Holliday, Lester Young, Nat King Cole, etc. Amb no poques dificultats va aconseguir llogar alguns locals on es van començar a fer jam-sessions i on hi podia entrar tothom. Sense l’engavanyament dels 3 minuts que dictaven els discos de l’època, els músics s’esplaiaven i deixaven anar la seva imaginació sense cap limitació. Va començar a enregistrar les sessions i actualment encara es poden trobar.

I va arribar el gran dia: el 2 de juliol del 1944 va organitzar un concert davant 2.000 persones a la Filarmònica de Los Angeles amb uns quants músics. El concert va ser un gran èxit i es va anar repetint a LA, Canadà, bona part d’Amèrica i també a Europa. Finalment als músics se’ls reconeixia, podien viatjar en condicions i ser ben pagats.

Va fundar el 1953 el segell Verve. I el 1973 Pablo Records, en homenatge al seu gran amic Picasso. Els músics que van enregistrar en aquests dos segells són molts i variats. Aquí us en presento uns quants.

  1. Count basie, “Flight of the foo birds”
  2. Clark Terry, “Jazz Conversations”
  3. Johnny Hodges and Wild Bill Davies, “Blues for Madeleine”
  4. Sarah Vaughan, “So many stars”
  5. Ella Fitzgerald, “The man I love”
  6. Teddy Wilson and Lester Young, Prisoner of love”
  7. Mary Lou Williams, The Blues”
  8. Toots Thielemans, “Bluesette”

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *