Campanya informativa a Calella amb motiu del Dia Mundial del Donant d’Òrgans i Teixits

PHOTO-2018-06-06-11-13-17

L’Associació de Trasplantats Hepàtics ha muntat una parada al vestíbul de l’hospital comarcal Sant Jaume des d’on informen sobre els tràmits que s’han de seguir per ser donant d’òrgans. Francesc Subirana, vocal de l’associació, ha compartit el seu testimoni com a trasplantat de fetge i ronyó, ara farà 14 anys. Ha visitat el programa La ciutat de Ràdio Calella TV.

Com s’acostuma a dir en aquests casos, Francesc Subirana va tornar a néixer farà 14 anys quan va sotmetre’s a un doble trasplantament de fetge i ronyó. Era un 27 de juny, dissabte, que mai oblidarà. Va arribar després d’una primera crida i constatar que no era compatible amb el donant. Recorda l’angoixa amb la que vivia mentre esperava la trucada, i que ara pateixen qui estan en llista d’espera.

És molt angoixant no saber quan i si arribarà el donant. Et donen un número d’una llista i jo sempre que anava de visita a l’Hospital m’acostava al despatx a preguntar en quin número estava. Si tenia el 50 a veure si pujava amunt…

L’any passat es van fer 1.106 operacions de trasplantament a Catalunya. 780 de ronyó, 160 de fetge, 89 de pulmó, 60 de cor i 16 de pàncrees.

El vocal de l’Associació de Trasplantats Hepàtics de Catalunya celebra que les xifres vagin en augment. Ha explicat que les donacions que es registren al país són per a pacients d’aquí i gestionats per l’Organització Catalana de Trasplantaments, amb una única excepció, on el registre de donants és d’àmbit estatal.

Hi ha un cas excepcional, els nens. Estan a nivell estatal. Tot donant català, l’òrgan es queda a Catalunya. A Madrid hi ha l’ONT i cada autonomia té el seu propi règim d’actuació.

Durant tot el dia, Francesc Subirana s’estarà a la parada informativa que hi ha al centre hospitalari calellenc per fer campanya amb motiu del Dia Mundial del Donant. Té un missatge a les famílies que tenen a les seves mans poder donar vida en un moment dur i complicat per la mort d’una persona estimada.

A la família els diria que quan van al cel, deixin una part a la terra. Aquí tenen el meu exemple, sóc viu gràcies a un donant. Hem d’estar orgullosos a Catalunya que tenim molts donants, agraïts a les famílies que fan donacions.

Per ser donant d’òrgans i teixits hi ha diverses vies: prendre la decisió i comunicar-la a la família i als amics, que són els primers consultats en cas de defunció. L’altra és omplint el carnet de donant i portar-lo sempre a sobre, encara que no té valor legal si la família no n’és coneixedora.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

  Accepto la política de privacitat