Crítiques a la manca de rigor i planificació en una moció sobre enterraments naturals

El portaveu dels comuns, Sebastián Tejada, en la lectura de la moció, ha dit que actualment a Catalunya conviuen 13 confessions religioses i que les administracions han d’adaptar-se a aquesta realitat. Ha recordat que fins fa poc el cementiri de Collserola era el principal equipament que acollia aquest tipus d’enterraments, però que actualment ja hi ha alguns municipis catalans que han habilitat espais per permetre l’enterrament a terra d’acord amb determinades creences religioses. Tejada també ha assenyalat que la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat ha elaborat una guia amb recomanacions per facilitar aquesta adaptació dels cementiris. La proposta plantejava habilitar un espai al cementiri Pins de la Creu, argumentant que hi ha terreny suficient per fer-ho.

Des del PP, la regidora Celine Coronil ha explicat que han analitzat la moció i que hi han presentat diverses esmenes que finalment no s’han acceptat. Segons ha dit, es tracta d’una proposta amb un fort component de declaració política.

Volíem que s’incorporessin unes modificacions bàsiques de rigor tècnic, viabilitat econòmica i planificació administrativa, però no s’han acceptat, malgrat que ens semblaven essencials per poder posar en marxa aquest projecte amb garanties. Volem deixar clar que respectem plenament la llibertat religiosa i el dret de totes les persones a rebre sepultura d’acord amb les seves conviccions. Les esmenes que hem presentat i que ens han rebutjat anaven precisament encaminades a transformar aquesta moció en una proposta seriosa, basada en estudis previs i en la viabilitat real del projecte. Per a nosaltres, que s’hagin rebutjat aquestes esmenes demostra que avui es prioritza una declaració política per damunt d’una bona planificació.

Per la seva banda, el regidor d’Estimem Calella, Cristian Ceballos, ha defensat que abans de plantejar una actuació d’aquest tipus calen estudis previs i ha advertit que la moció obre molts interrogants i fronts de debat.

En comissió informativa es va debatre àmpliament aquest punt i, de fet, la majoria dels grups coincidien que, per tirar endavant una moció com aquesta, calia o bé que la mateixa moció incorporés els estudis previs necessaris, o bé que aquests estudis s’haguessin realitzat abans de presentar-la. De fet, és el que comentava ara mateix la senyora Coronil. Ens sap greu, però no podem votar favorablement una moció que dona per factibles determinades actuacions sense disposar dels estudis previs corresponents. Cal conèixer els costos, les actuacions necessàries sobre el terreny i valorar altres alternatives d’enterrament. Aquesta moció obre molts interrogants i, per això, senyor Tejada, el convidem a deixar-la sobre la taula i a treballar per assolir un consens més ampli abans de tornar-la a presentar.

La regidora socialista Cindy Rando ha recordat que a Catalunya qualsevol enterrament s’ha de fer amb fèretre i ha criticat que la moció busca més el titular que no pas una solució viable. També ha lamentat la manca d’estudis previs i ha qualificat la proposta de poc rigorosa, assegurant que es tracta d’una iniciativa de gran impacte que no s’ha treballat prou.

Es tracta d’una proposta que sembla buscar més el titular que no pas una solució viable, i que no ha estat objecte del diàleg necessari amb la resta dels grups municipals per tal d’assolir un consens més ampli. A més, la moció planteja una actuació sense haver dut a terme els estudis previs imprescindibles que exigeix la mateixa llei, sense conèixer amb detall les característiques de l’espai disponible al cementiri Pins de la Creu, ni tampoc les condicions del terreny i del subsol. Per tot això, ens genera dubtes que aquesta proposta respongui a una planificació rigorosa i fonamentada. La sensació que transmet és que es pretén presentar una iniciativa de fort impacte mediàtic sense haver-ne avaluat adequadament la viabilitat jurídica, tècnica i sanitària.

Des d’ERC han assegurat que comparteixen el fons del debat i que en cap cas qüestionen els drets de les persones ni la necessitat de respectar la diversitat religiosa. Tot i això, el portaveu republicà, Xavier Ponsdomènech, ha considerat que la moció s’ha presentat sense els estudis previs necessaris i ha defensat que no es pot “començar la casa per la teulada”.

Nosaltres no estem discutint si les persones tenen dret a ser tractades amb respecte en el moment de la mort. Aquest dret existeix i és indiscutible. La normativa sobre serveis funeraris reconeix que les persones usuàries han de rebre aquests serveis amb ple respecte a la seva dignitat, a la seva intimitat i també a les seves conviccions religioses. Que quedi clar, sobretot perquè ja intuïm cap a on es pot orientar aquest debat: nosaltres no qüestionem en cap cas aquest dret. El que sí que qüestionem és que aquest ple aprovi directament l’habilitació d’un espai concret sense disposar prèviament dels informes tècnics, jurídics, sanitaris i pressupostaris necessaris que determinin com s’ha de fer, on s’ha de fer i en quines condicions s’ha de dur a terme.

L’alcalde, Marc Buch, ha anunciat el vot contrari de Junts argumentant que la principal limitació és la disponibilitat d’espai al cementiri. Ha recordat que antigament els enterraments es feien a terra, però que amb el temps la mateixa Església catòlica es va haver d’adaptar a nous sistemes. En aquest sentit, ha defensat que també les diferents confessions religioses hauran de trobar fórmules d’adaptació. Ha insistit que la realitat actual obliga a apostar pels nínxols i ha advertit que afirmar que a Catalunya tothom es podrà enterrar a terra genera falses expectatives. Com a exemple, ha apuntat que, en el cas de les persones musulmanes, es podrien explorar alternatives compatibles amb les seves creences, sempre dins del marc legal i de les limitacions existents. Segons ha dit, l’objectiu ha de ser trobar la manera de respectar totes les sensibilitats.

No disposem d’un espai infinit, i també hem d’entendre com ha evolucionat la cultura dels enterraments a Catalunya. Antigament, els enterraments es feien directament a terra, però amb el pas del temps i davant les limitacions d’espai, es van anar adoptant altres fórmules. La mateixa tradició catòlica va adaptar les seves pràctiques funeràries a aquesta realitat mitjançant la implantació dels nínxols. Per tant, la qüestió és trobar solucions que permetin compatibilitzar les diferents creences religioses amb les limitacions reals dels espais funeraris. Avui dia, qualsevol persona es pot enterrar d’acord amb les seves conviccions religioses i amb el respecte que mereix la seva fe. Per això, crec que arribarà un moment en què totes les confessions, ja siguin la musulmana, la jueva o qualsevol altra, hauran de trobar fórmules de consens que permetin conciliar les seves tradicions amb la realitat dels cementiris. Si alguna confessió considera imprescindible el contacte amb la terra, caldrà estudiar alternatives que respectin aquesta necessitat sense comprometre la gestió dels espais disponibles, sempre des del diàleg, el respecte i la viabilitat tècnica.

Albert Comas, de la CUP, impulsors també de la moció, ha assegurat que el debat és una qüestió de dignitat, drets i igualtat. Ha defensat que totes les persones han de poder ser enterrades dignament i amb totes les garanties sanitàries. Comas ha recordat que es tracta de veïns i veïnes plenament arrelats a Calella que, com qualsevol altre calellenc, volen poder ser enterrats a la seva ciutat.

Cada cop més, Calella és una ciutat diversa, i aquesta diversitat no desapareix quan una persona ha mort, sinó tot el contrari. És precisament en un moment tan delicat com la mort quan una societat demostra si és capaç de respectar de veritat la dignitat de tothom. Si cal reorganitzar zones, s’ha de valorar; si cal modificar la concessió o adaptar el servei, s’ha de treballar; i si cal un informe sanitari o un informe hidrogeològic, s’ha d’encarregar. Però el que no podem fer és convertir una dificultat tècnica en una negativa política. La resposta de l’administració, de l’Ajuntament, no pot ser simplement “no hi ha espai”, sinó que ha de ser “mirem-ho, estudiem-ho, quantifiquem-ho i busquem la manera de fer-ho possible”.

Tensió entre Tejada i Coronil

La tensió va aflorar en el segon torn d’intervencions, quan Sebastián Tejada va posar com a exemple el cas de Dimitri Terentiev, exregidor del PP i predecessor de Celine Coronil, assegurant que no va poder ser enterrat a Calella seguint el ritu ortodox. La referència va provocar el malestar de la regidora popular, que va respondre visiblement molesta.

Tejada: Senyora Coronil, vostè recorda que fa uns anys va morir lamentablement el senyor Dimitri Terentiev. En aquell moment es va posar de manifest la preocupació de la família per poder donar-li sepultura d’acord amb les seves conviccions religioses, i també les dificultats existents per fer-ho possible.

Coronil: Senyor Tejada, és la segona vegada que en aquest ple fa referència a persones que no són presents per defensar-se o expressar la seva opinió. Li demano, si us plau, que no ho torni a fer. I avui ha anat encara més enllà, perquè ha esmentat una persona que ja no és entre nosaltres. Qui és vostè per atribuir-se la representació de la família? Amb quina autorització parla en nom seu? Què sap vostè de com vam viure aquella situació o de l’impacte que va tenir la mort del senyor Terentieff en les persones que el coneixíem?

El regidor socialista Soufian Laroussi, de convicció musulmana, també va intervenir visiblement crític amb la moció. Va assegurar que el PSC és partidari de crear espais adaptats a les diferents confessions religioses, però va defensar que una qüestió d’aquesta complexitat requereix un treball previ rigorós i en profunditat. Segons Laroussi, la proposta presentada respon més a una promesa electoral que no pas a un projecte madurat, i va acusar els seus promotors de fer-ne bandera política. El regidor va remarcar que el govern municipal sempre ha estat al costat de la comunitat musulmana i de totes les conviccions religioses que conviuen a Calella.

Jo crec que ha quedat molt clar que el que presenta el senyor Tejada no és tant una moció com una promesa electoral. I ho dic perquè la planteja sense haver-ne estudiat prèviament la viabilitat, sense haver analitzat les implicacions jurídiques, tècniques i econòmiques que comporta, i sense haver fet la feina prèvia que exigeix una qüestió tan sensible i rellevant com aquesta. Quan parlem d’enterraments naturals no estem parlant d’un tema menor; estem parlant del dret de les persones a rebre sepultura d’acord amb les seves conviccions religioses, culturals o personals. És una qüestió que afecta moltes famílies del nostre municipi i que mereix ser abordada amb rigor, seriositat i responsabilitat. Precisament per això ens sorprèn que, davant d’un tema d’aquest abast, vostè no hagi volgut escoltar les aportacions de la resta de grups municipals ni incorporar les propostes que buscaven reforçar la solidesa i la viabilitat de la iniciativa.