Divisió al plenari sobre l’adhesió al Pacte pel Padró de Catalunya

El ple de Calella d’aquest mes de juliol ha viscut un debat intens sobre l’empadronament i la seva funció com a eina de garantia de drets socials bàsics. La moció, presentada per Calella en Comú Podem i amb el suport d’Esquerra Republicana i la CUP, proposava l’adhesió al Pacte pel Padró a Catalunya, impulsat per desenes d’entitats socials per facilitar el registre de totes les persones residents als municipis, independentment de la seva situació administrativa.

El regidor Sebastián Tejada, de Calella en Comú Podem, va defensar que l’empadronament “és la clau de volta que sosté l’accés real i efectiu a la ciutadania” i va acusar el govern municipal d’incomplir la llei exigint requisits il·legals com el títol habilitant. Durant el debat, Tejada també va retreure l’abstenció del PSC en aquesta ocasió, tot recordant que el partit ha signat el Pacte pel Padró a nivell nacional.

El tema del títol habilitant. Vostè sap perfectament que és il·legal i la secretària de l’Ajuntament sap perfectament que és il·legal. Tenim diverses sentències. El nostre grup ha presentat contenciosos i els ha guanyat, en concret a l’Ajuntament de Premià. El tema no admet cap tipus de dubte. No és necessari el títol habilitant. Per això, per exemple —i ho poso només com a exemple— es pot empadronar un ocupa, que per cert no cal dedicar-li tant temps, perquè segons les dades de la policia, en l’any 2024 només es va produir a Calella una usurpació.

Des de la CUP, el regidor Comas va advertir que negar l’empadronament és una forma de vulnerar els drets humans més bàsics i va denunciar els discursos que criminalitzen la pobresa.

I és que l’empadronament no és un simple tràmit administratiu, sinó que és la clau per accedir a drets fonamentals. I estem parlant de drets fonamentals. Si una persona no està empadronada, no pot sol·licitar l’ingrés mínim vital, no pot accedir a la sanitat pública, no pot escolaritzar els seus fills ni pot rebre ajudes socials. Estem parlant de drets bàsics com la salut, l’educació o l’accés a serveis socials.

Esquerra Republicana, amb la regidora Miriam Sellés, va donar suport a la moció i va recordar que el pacte ja ha estat subscrit per més de 200 entitats i diversos partits.

Creiem que cal garantir l’empadronament, perquè és una via d’accés als serveis i és una ajuda clau, com comentava el regidor Tejada, en la integració social. I, a més, és molt important tenir en compte que és la principal eina que tenim per a una gestió pública eficient basada en dades reals, poblacionals. Al final, és una obligació legal i creiem que s’ha d’informar amb circuits molt clars i efectius.

Per part del PSC, la regidora Rando va anunciar l’abstenció i va assenyalar que el debat sobre canviar la normativa hauria de tenir lloc al Parlament.

al grup municipal Socialista ens abstindrem en aquesta moció, i ho fem perquè entenem que el padró ja està regulat per la llei i, per tant, aquesta és d’obligat compliment, sempre amb el respecte a l’autonomia local i amb les dinàmiques i realitats de cada municipi. A més, entenem que el que s’està demanant és que es faci una modificació de la llei del padró i, per tant, l’Ajuntament no és qui té la competència, sinó que qui la té és una altra administració i, per tant, entenem que és en el Parlament on s’ha de debatre. Gràcies.El padró ja està regulat per llei.

El debat es va polaritzar especialment per la intervenció del batlle Marc Buch (Junts), que va qüestionar els efectes del pacte i va criticar que es vulgui empadronar persones que viuen “en una cova o en un contenidor”. Buch va demanar també una reforma del sistema del padró i va defensar la necessitat d’un creixement poblacional “sostenible i controlat”.

Hem d’empadronar algú sense un títol jurídic? És a dir, quan ens vingui algú sense un contracte de lloguer, sense un títol de propietat o sense una cessió de dret d’ús de l’habitatge, hem d’empadronar i blanquejar els ocupes? No. La meva resposta és que no. Els hi pregunto a vostès, vostès sabran. Cadascú defensarà el seu. Però és que per mi encara hi ha una cosa pitjor de la llei actual del padró. És a dir, podem empadronar —o hem d’empadronar— algú amb un banc, amb una cova o fins i tot amb un contenidor? Però de veritat?

Des del Partit Popular, la regidora Coronil va rebutjar frontalment la proposta, argumentant que empadronar ocupants il·legals legitima un acte il·lícit.

Ens oposem fermament en l’empadronament dels ocupants il·legals. això reflecteix el nostre compromís amb la defensa de la propietat privada, la seguretat jurídica i la convivència ciutadana al nostre país. En primer lloc, l’empadronament d’ocupants il·legals legitima un acte il·lícit, l’ocupació il·legal dels habitatges és un delicte tipificat al Codi Penal, permetre que els qui ho cometen accedeixin al padró municipal suposa atorgar-los drets i beneficis associats a una situació de residència legal que no els correspon.

També Estimem Calella, amb el regidor Ceballos, va votar en contra per considerar que la moció fa un ús ideològic del padró i que promou la regularització encoberta de situacions irregulars.

El padró és una obligació legal, però no ha de ser —o no és— una adhesió ideològica. Ens preocupa que es plantegi una adhesió política a un pacte que, en alguns punts, suggereix que l’Ajuntament hauria d’empadronar de manera pràcticament indiscriminada, fins i tot en situacions irregulars, com ara ocupacions d’habitatges sense cap títol legal, com avançava ara la regidora Coronil. Això posa en risc el principi de seguretat jurídica, desvirtua el padró com a registre administratiu i pot generar conflictes amb la ciutadania i amb altres serveis municipals.

En la votació final, la moció no va prosperar per 5 vots a favor, 8 en contra i 2 abstencions.