Els diners de l’ampliació de l’Hospital de Calella són per a les obres, no per contractar més personal

Aquest matí, la doctora Sònia Pérez ha passat per L’Entrevista del dia de RCT per parlar dels reptes presents i futurs de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, que gestiona, entre altres equipaments, els hospitals de Calella i Blanes.

Centrada en Calella i en la futura ampliació de l’Hospital Sant Jaume, Pérez ha matisat que els diners que el Departament de Salut destinarà al projecte són exclusivament per a les obres i no contemplen, d’entrada, la contractació de més professionals. La gerent, però, no descarta estudiar un possible increment de plantilla si, un cop ampliats els espais, es detecta que algun servei necessita més personal.

L’ampliació permetrà duplicar la superfície de l’hospital, que actualment s’ha quedat petit. Una de les àrees que més preocupa és urgències, on la manca d’espais adequats fa que, en moments de molta pressió assistencial, alguns pacients hagin de ser atesos als passadissos i en espais separats únicament per cortines.

Les urgències, sobretot, és un tema preocupant. Amb les cortines i tot això que dius, és impossible. Penseu que fins que tinguem l’ampliació poden passar cinc o sis anys. Amb la qual cosa, també estem treballant per fer algunes obres internes a urgències i fer alguns canvis. Si tu tens espais més grans i més confortables, els professionals també treballen millor i l’experiència del pacient és millor. Si anirà acompanyat de més dotació de professionals? En principi, no. Però sí que és veritat que ja sabem que, quan amplies alguns espais, si veiem la necessitat que algun espai es genera molt gran, com són les urgències, ja miraríem de veure si la dotació s’hauria d’incrementar en algun moment. Però no. Els diners que ens donen són per a l’obra i l’ampliació de l’hospital.

Mentrestant, la Corporació ja treballa en algunes reformes internes a urgències per guanyar espai i millorar la intimitat dels pacients.

Recuperar i mantenir l’equilibri econòmic

La sostenibilitat econòmica és una altra de les prioritats de la nova gerent. La Corporació va recuperar la gestió l’abril de l’any passat, després d’haver estat intervinguda econòmicament el febrer del 2022 per una situació de desequilibri pressupostari. La intervenció va comportar limitacions en l’autonomia de l’entitat i l’obligació de treballar per recuperar l’estabilitat dels comptes. Ara, Pérez considera fonamental mantenir aquest equilibri per poder continuar impulsant millores assistencials amb els recursos disponibles.

La Corporació, ja sabeu que va estar intervinguda econòmicament i que justament a l’abril de l’any passat vam recuperar aquesta autonomia de gestió. Llavors, un punt molt important és continuar amb aquesta sostenibilitat econòmica, treballar, evidentment, amb els recursos que ens donen, però fer-ho de forma eficient i sostenible. Perquè, si no, després hi ha moltes coses que a nivell assistencial s’han de fer i, si tu no equilibres bé el pressupost, moltes d’aquestes coses no les pots dur a terme. Llavors, una de les prioritats seria aquesta.

Els metges de família de Calella tenen unes ràtios dins la mitjana catalana

Pel que fa a l’atenció primària, assegura que els equips del CAP de Calella tenen unes ràtios de pacients per professional que se situen dins la mitjana de Catalunya. Tot i això, reconeix que hi ha pressió assistencial, principalment per l’envelliment de la població i perquè els pacients presenten cada vegada més complexitat. La gerent, que és metgessa de família i ha acumulat 18 anys d’experiència en la gestió sanitària de l’atenció primària, defensa que el repte ja no és només atendre més pacients, sinó donar resposta a necessitats assistencials cada vegada més complexes. Per això, la Corporació també vol reforçar l’atenció domiciliària.

A Calella t’haig de dir que les ràtios de pacients que tenen els equips estan en la mitjana de Catalunya. És a dir, no tenen ràtios gaire altes. Estan, jo diria, en la mitjana i en el que es considera raonable. Jo soc metgessa de família, a més a més. He portat 18 anys fent gestió sanitària a primària, conec molt bé aquest àmbit i estan bé. Evidentment, no diré que no hi ha pressió assistencial, però la tenen tots els equips perquè hi ha un envelliment de la població, més morbiditat i mortalitat, que això també afecta molt. Ja no és només el nombre de pacients que tu tens, sinó que aquests pacients cada vegada són més complexos. I amb això també estem intentant posar recursos a nivell domiciliari.

La manca d’especialistes és un altre dels problemes que afronta la Corporació. Pérez admet que no sempre és fàcil cobrir les vacants, especialment en hospitals comarcals, que tenen més dificultats per atraure professionals que els grans centres de l’àrea metropolitana.

En els darrers anys, la dermatologia havia estat una de les especialitats amb més dificultats per la sortida de professionals. La Corporació va optar per implantar un sistema de teledermatologia, que permet als metges de família consultar els casos amb una especialista i derivar presencialment els pacients que necessiten tractaments específics o intervencions quirúrgiques. Segons Pérez, aquesta fórmula ha permès recuperar la normalitat i actualment no hi ha llista d’espera en aquesta especialitat.

La situació és diferent a neurologia, on, malgrat haver tingut la plantilla completa, la sortida d’un professional pot comportar esperes de tres o quatre mesos per trobar-ne un substitut.

La dermatologia, per exemple, ho vam suplir amb un sistema de teledermatologia i, llavors, amb una professional via MIR, els metges de família poden derivar els casos a aquesta dermatòloga. També venen presencialment per atendre els casos més quirúrgics o aquells que requereixen tractaments especialitzats. Vam poder suplir la manca de professionals i ara ho tenim bé: no tenim llista d’espera en dermatologia. Ara bé, una de les especialitats que també tenim tensionades és neurologia, perquè teníem tota la plantilla completa, però, quan marxa un professional, el problema és que per trobar-ne un altre pots trigar tres o quatre mesos. No és fàcil trobar el perfil de professional que necessites, moltes vegades amb especialització via MIR.

La dificultat per incorporar especialistes també explica que una part dels professionals que treballen als centres de la Corporació siguin d’origen estranger. En aquest sentit, Pérez ha volgut transmetre un missatge de tranquil·litat als usuaris i ha assegurat que tots els professionals han de tenir la titulació oficial convalidada per poder ser contractats i treballar de manera autònoma.

En els casos en què la convalidació encara està en tràmit, la Corporació els acompanya en el procés formatiu i facilita les rotacions que els puguin faltar en hospitals de tercer nivell, com Can Ruti o el Trueta. A més, treballen sempre sota la supervisió dels responsables dels serveis i dels metges adjunts.

Han de tenir convalidada la titulació oficial; si no, nosaltres no els podem contractar. En alguna ocasió, però, s’ha produït que ja estan en vies de tramitació i, aleshores, el que fem és ajudar-los amb les rotacions. Per exemple, si els falta fer una rotació en un hospital de tercer nivell, com Can Ruti o el Trueta, els acompanyem i els ajudem. També tenen la supervisió directa del seu cap de servei i dels professionals adjunts. No poden treballar sols fins que no tenen la convalidació de la titulació. Això, d’alguna manera, ens garanteix que els professionals que s’incorporen tinguin un seguiment.

De cara als pròxims anys, Sònia Pérez es marca diversos objectius per a la Corporació. El principal és aconseguir que tots els indicadors clínics se situïn, com a mínim, a la mitjana de Catalunya, tot mantenint la sostenibilitat econòmica, ambiental i social de l’organització.

També vol millorar l’experiència dels pacients i aconseguir que les enquestes de satisfacció reflecteixin una valoració excel·lent dels centres. Finalment, considera imprescindible que els professionals disposin de les eines i els recursos necessaris per desenvolupar la seva feina en les millors condicions.

Que tots els indicadors clínics estiguin posicionats, com a mínim, a la mitjana de Catalunya. Hi ha alguns que estan per sobre de la mitjana de Catalunya. Continuar sent sostenibles econòmicament, ambientalment i socialment, i que l’experiència del pacient, quan passem aquestes enquestes —nosaltres també en fem d’internes—, ens indiqui que recomanarien els nostres centres i que els pacients estarien encantats, amb una nota excel·lent, de poder-hi venir. I que els professionals, evidentment, puguin tenir les eines per dur a terme la feina que han de fer cada dia de la millor manera possible. Per mi, aquests serien els objectius. Crec que és cap aquí on anem. Sembla fàcil, perquè dir-ho és fàcil, però fer-ho és el camí i el repte que tenim per endavant. Hi posarem totes les ganes i totes les energies.

Pérez, que va assumir la gerència el maig d’aquest any i va ser ratificada pel Consell Rector al juliol, afronta així una nova etapa al capdavant de la Corporació, marcada per l’ampliació de l’Hospital de Calella, la millora de l’activitat assistencial i el repte de garantir la disponibilitat de professionals als centres del Maresme i la Selva.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *