Els Goigs de Santa Quirze i Santa Julita

057896bd-f3ab-47b5-a7cb-8d8622aa397d

Com cada 16 de juny , la missa de la secretària obre els actes litúrgics de la Festa Major petita de Sant Quirze i Santa Julita. Els més matiners es concentren, a la capella del carrer Bartrina per cantar els goigs que es dediquen a Sana Julita i a Sant Quirze, mare i fill que van ser dos cristians màrtirs a l’any 305. Són venerats com a sants a tota la cristiandat, com a protectors dels pobres i els nens.

Quirze JulitaJulita, era una jove dama procedent d’una noble família d’Iconi (Àsia Menor, actual Turquia), on uns segles abans els apòstols Pau i Bernabé havien predicat l’Evangeli. Julita s’havia casat amb un cavaller, alt comandament de l’exèrcit de l’emperador Dioclecià, tots dos eren cristians i molt coneguts per llurs obres de caritat i sol·licitud envers els més pobres.

Va quedar vídua molt jove, amb un fillet de pocs anys, Quirze, a qui va educar en la fe de Jesucrist. Molt aviat es va desencadenar la persecució de l’emperador amb la finalitat d’erradicar l’Església, a qui culpava de la ruïna de l’Imperi. Julita i Quirze van haver de fugir d’Iconi, on eren molt coneguts, fent un penós pelegrinatge de ciutat en ciutat.

Finalment, van ser denunciats i empresonats a Tars de Cilícia, la ciutat natal de l’apòstol Pau. Després d’un judici sumaríssim, el governador Alexandre va condemnar Julita al suplici en presència del seu fill. Quirze, que aleshores encara no arribava als quatre anys d’edat, plorava i cridava que ell era cristià, per la qual cosa el botxí el va agafar i el va llençar contra el paviment morint del cop. La mare, enmig del dolor d’un brutal apallissament, va continuar confessant la seva fe fins que va ser decapitada, era el 16 de juny de 305.

Els cadàvers de tots dos foren llençats a una fossa comuna, d’on uns cristians, segons la seva tradició, els van treure per donar-los-hi una sepultura venerable. Són considerats advocats dels pobres, dels nens petits i dels nens en vies de néixer. Molt aviat, la seva devoció es va estendre per tot l’Orient, des d’on va passar a Grècia, Itàlia i França; a Espanya va arribar cap al segle VII.


Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

  Accepto la política de privacitat