“És memòria viva de Calella”: el ple impulsa el BCIL de Rocapins

L’alcalde, Marc Buch, ha obert el debat explicant part de la història d’aquest establiment, que des de mitjans dels anys trenta està en mans de la família Pujal de la nostra ciutat. Inicialment era una petita caseta, però l’any 1953, amb l’arribada dels primers turistes a la ciutat, aquests s’hi acostaven per demanar aigua i vi, marcant així els inicis del que avui és Rocapins. Buch ha defensat que la declaració com a BCIL està plenament justificada, ja que es tracta de l’única guingueta d’aquestes característiques que es conserva d’aquella època i constitueix un testimoni únic de la història turística de Calella.

Si us expliquen la història de la família, és tota curiosa, com acaba convertint-se en una guingueta, i per tant aquí hi ha tot un recorregut molt llarg. Aquella escala plena d’esclòbies i de petxines és tota curiosa, però no només això, tota aquella construcció incrustada a les roques és curiosa, i per tant jo en recomano a tothom que hi vagi. Queda justificada no només políticament, sinó també tècnicament, per què cal protegir i declarar com a bé cultural aquesta guingueta, aquesta construcció, perquè és l’única guingueta que queda amb tants anys d’història. A més a més, arquitectònicament és específica, i també és un testimoni únic de l’evolució del turisme a Calella.

Des de la CUP, el portaveu Albert Comas s’ha mostrat contrari a la proposta. Ha argumentat que no està justificada i que va en contra dels criteris de Costes, que aposten per espais naturalitzats i per la reducció de construccions al litoral. També ha advertit que la catalogació com a BCIL, des del punt de vista tècnic, implica un blindatge.

Que pugui formar part de la memòria de Calella? Això ningú no ho discuteix. El que estem discutint és una altra cosa, i és si aquest conjunt, tal com és avui, s’ha de protegir com a bé cultural d’interès local. I si ho mirem amb criteri tècnic, sobretot des del punt de vista del paisatge i del litoral, la resposta és clara: no està prou justificat. La pregunta és molt directa: si té sentit protegir com a patrimoni un espai que consolida una ocupació en un lloc que, segons la normativa, s’hauria d’enderrocar i renaturalitzar. A més, no estem davant d’un element únic i original. La mateixa memòria ho explica: és el resultat de molts anys d’ampliacions, terrasses i adaptacions. En termes tècnics, el seu nom és l’artificialització progressiva del litoral, i el que es vol protegir com a patrimoni és, en part, el resultat d’una ocupació d’un espai natural que avui seria molt més restrictiva.

La regidora del Partit Popular, Celine Coronil, ha defensat la iniciativa, afirmant que la platja de Calella no s’entendria sense Rocapins. En resposta a Comas, li ha suggerit que parli amb la família Pujal per conèixer de primera mà la història d’aquest indret.

Roca Pins no és una guingueta entre les roques, és un espai que forma part de la nostra història, de verans, d’encens i de moments dolços, i al final és una part de la platja que es converteix en un oasi, que és el que deia molts cops al senyor Pujal. Jo, sincerament, no concebo aquesta platja de Calella sense Roca Pins, i crec que aquest és el pas per protegir-lo, i nosaltres hi estem totalment d’acord. És una gran oportunitat i, a més, ho fem amb totes les garanties, amb els informes tècnics favorables que avalen la declaració de bé cultural d’interès local. Jo, senyor Comas, de veritat, l’invitaria que parlés amb el senyor Pujal, que li expliqués la història.

Per la seva banda, Sebastián Tejada, de Calella en Comú Podem, ha insinuat una possible intencionalitat política en la proposta, assegurant que el govern ha actuat amb pressa. Ha apuntat que la concessió a la família Pujal està pròxima a finalitzar. També ha afegit que la catalogació com a BCIL no en garantiria la protecció ni evitaria una eventual demolició. En aquest sentit, ha recordat l’entrevista a l’alcalde de Sant Pol de Mar, Albert Zanca, de fa uns dies al matinal de RCT en què es referia a l’enderroc d’una antiga construcció a tocar de la Roca Grossa per ordre de Costes, i qüestionava la diferència de criteris en relació amb Rocapins.

Aquest establiment té la llicència des de l’any 55, és a dir, fa 71 anys. Com ha dit el regidor Comas, està afectat per la llei de costes, i la seva revisió de l’any 2013 va establir consolidacions, en els millors casos, per 70 anys. Així doncs, es pot suposar que aquest espai està a punt de quedar sota la decisió directa de Costes per determinar què s’hi ha de fer. L’alcalde de Sant Pol es queixava que al seu poble ja només queden guinguetes desmuntables, i denunciava un criteri de tracte diferent entre Sant Pol i Calella. Nosaltres no estem d’acord amb la tramitació que s’ha fet; em sembla que és absolutament esbiaixada i interessada.

El regidor d’Estimem Calella, Cristian Ceballos, ha justificat el vot positiu del seu partit destacant que Rocapins forma part de la identitat de la ciutat.

Parlem d’un espai amb uns orígens que es documenten als anys trenta, que després evoluciona d’habitatge a guingueta, a terrassa, i que ha acabat esdevenint una peça singular vinculada a la història turística de Calella. Per tant, sí, protegir-la té tot el sentit del món. Ara bé, també volem dir-ho clar: protegir Roca Pins no pot voler dir protegir-ho absolutament tot, perquè el mateix expedient ja ens ho diu, que la primera proposta va rebre un informe tècnic desfavorable, i el va rebre perquè es pretenia incloure dins la protecció tot un seguit d’elements auxiliars afegits, cobertes i estructures metàl·liques. De fet, quan parlem de patrimoni, parlem de preservar allò que té un valor real, i per això considerem positiu que, després del requeriment municipal, s’hagi presentat una nova memòria que acota la protecció a allò que realment la mereix.

Des d’ERC, el regidor Joan Ferrer també ha reconegut el valor històric de l’espai, considerant-lo una peça singular del passat turístic de Calella. Tot i això, ha insistit en la necessitat de protegir només els elements que realment ho mereixen, i no parts deteriorades o afegits poc integrats. Ha afirmat que la declaració com a BCIL hauria de servir per dignificar l’espai.

Parlem d’un espai amb uns orígens que es documenten als anys trenta, que després evoluciona d’habitatge a guingueta, a terrassa, i que ha acabat esdevenint una peça singular vinculada a la història turística de Calella. Per tant, sí, protegir-la té tot el sentit del món. Ara bé, també volem dir-ho clar: protegir Roca Pins no pot voler dir protegir-ho absolutament tot, perquè el mateix expedient ja ens ho diu, que la primera proposta va rebre un informe tècnic desfavorable, i el va rebre perquè es pretenia incloure dins la protecció tot un seguit d’elements auxiliars afegits, cobertes i estructures metàl·liques. De fet, quan parlem de patrimoni, parlem de preservar allò que té un valor real, i per això considerem positiu que, després del requeriment municipal, s’hagi presentat una nova memòria que acota la protecció a allò que realment la mereix.

En la seva intervenció final, l’alcalde ha rebutjat que Rocapins suposi una agressió paisatgística, en resposta a la CUP, i ha remarcat que la construcció està documentada des dels anys trenta. També ha replicat a Tejada demanant-li que no busqui dobles lectures i ha instat l’alcalde de Sant Pol de Mar a preocupar-se dels assumptes del seu municipi.

Ha parlat de l’alcalde de Sant Pol; jo, en tot cas, li demanaria que es preocupi de Sant Pol, que prou feina ja té a casa seva. I, per últim, si tots els alcaldes comencem a parlar del que passa a altres municipis, jo també podria dir coses de Sant Pol, però no ho faré. I finalment, el regidor Tejada ja està acostumat a interpretar la llei a la seva manera; només faltaria, cadascú interpreta la llei com vol. Si hi ha alguna cosa que no s’ajusta a la llei, els tècnics —que, segons vostè, potser no ho fan bé— no haurien portat aquesta proposta aquí. I si tan malament està, escolti, ja vindran jutges a dir que el que estem fent no és correcte.

Al final del ple ha intervingut el propietari de la guingueta Rocapins, Josep Maria Pujal, que ha explicat que la família es va adreçar al govern municipal fa un parell d’anys per demanar l’inici dels tràmits per declarar l’establiment com a BCIL. Pujal ha recriminat el vot contrari del portaveu de la CUP, Albert Comas, i del regidor de Calella en Comú Podem, Sebastián Tejada. A Comas li ha recordat que a Calella “queden quatre locals amb essència” i que Rocapins n’és un d’ells. A Tejada li ha demanat que no doni a entendre que hi ha cap “mà negra” al darrere de la iniciativa, assegurant que la família no ho fa per diners, ja que no en tenen cap necessitat. Segons ha afirmat, la petició respon a la voluntat de fer justícia als molts anys d’esforç de la seva família per mantenir en peu un establiment que considera memòria viva de la història del turisme a Calella.

El meu pare està a l’hospital, té 94 anys. Demà aniré a veure’l i li diré: hem fet el primer pas, i farem el segon, i en farem tres. Aquí venen d’Alemanya, venen d’Andorra, venen de Rússia; venen any rere any. I només ens queden quatre botigues que van canviant de mans. Teniu l’oportunitat de votar-ho, una cosa que queda… bé, no en queda només una, perquè jo en votaria més d’una, com la iaia. Perquè dieu: “i la llei de costes, no?, anirem en contra de la llei de costes”. Però és que no anirà a terra, perquè ja m’encarregaré jo, com ens n’hem encarregat la meva família. Hem lluitat, i no és pels diners, perquè jo et puc assegurar que, si volgués, no hauria d’estar allà.

A continuació pots recuperar íntegrament la sessió del Ple Municipal de l’Ajuntament de Calella: