Grima (ferit 1-O a Calella): “A l’Estat no li pot sortir gratis”

1-O NIT HOTEL VILA

Fa quatre anys del referèndum d’independència i dels fets de la nit de l’1-O a l’exterior de l’Hotel Vila, on s’allotjava un contingent de la Guàrdia Civil. Agents de paisà de la policia espanyola van colpejar amb porres extensibles a les persones que estaven protestant al carrer per la violència que havien exercit durant la jornada. Van saltar-se el cordó de seguretat que van desplegar els Mossos d’Esquadra. El resultat va ser de sis persones ferides, també un gos va patir els cops de les armes que van propinar els agents de paisà, que en aquell moment es trobaven fora de servei. Les càmeres de Ràdio Calella TV van enregistrar els fets. El jutjat d’instrucció número 7 d’Arenys de Mar va arxivar les denúncies que van presentar els afectats i no ha atès la petició de reobertura que van presentar posteriorment. Malgrat aquest doble revès, un d’ells ha anunciat que no renunciarà a que es faci justícia. És el calellenc Josep Grima, qui també va testificar al judici del procés per la defensa dels presos polítics.

Grima ha assegurat que lluitarà “on sigui” per demostrar la vulneració de drets que es va produir la nit de l’1 d’octubre a Calella. La seva causa, i la dels altres ferits a l’Hotel Vila, però també a Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta, ni tan sols ha arribat a judici. El Jutjat d’Instrucció número 7 d’Arenys de Mar va resoldre que no hi havien proves. En declaracions a Ràdio Calella TV ha anunciat que està decidit a “fer justícia”.

Tenim la intenció de continuar amb la causa, no pot caure en l’oblit. Va més enllà de les votacions de l’1 d’octubre, hi ha un tema de drets humans i fonamentals que no podem permetre que l’Estat s’ho salti. Això no li pot sortir gratis.

Ha denunciat que se’ls hagi negat reiteradament el dret a tenir un judici en el qual puguin aportar les proves que testimonien l’agressió soferta. Un fet que, segons ell, demostra el biaix dels poders de l’Estat.

El poder de l’Estat està de la seva part. Unificant les causes de Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta va ser la manera de tapar una negligència, una actuació policial antidemocràtica, en la que gent sense identificar fes una agressió tirant a Mossos per terra.

El calellenc defensa que els ciutadans que eren fora l’Hotel Vila estaven exercint el seu dret a protesta i a expressar que “els cossos policials que volien impedir el referèndum no són benvinguts a casa nostra”. Amb tot, ha reconegut que aquells fets van suposar per a Calella un final terrorífic d’una jornada que havia començat amb un sentiment del tot oposat.

Per mi va ser un dels fets més importants a nivell democràtics. Per a una persona jove com jo, amb poca experiència, va ser un orgull poder votar. Sento això, orgull i unes ganes infinites de recuperar la il·lusió i treballar plegats.

Un estudi xifra en 1.066 les persones que van resultar ferides durant l’1-O per la brutalitat i els excessos de les policies espanyoles contra la ciutadania. Quatre anys després, encara no s’ha registrat ni una sola condemna per als policies nacionals i guàrdies civils que van formar part de l’operatiu. Les investigacions obertes han acabat majoritàriament amb l’absolució dels policies o bé s’han arxivat per falta de proves, com en el cas de Calella. N’hi ha dues que estan a punt d’anar a judici: el cas de Roger Español i el de les càrregues a Girona i a Aiguaviva.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

  Accepto la política de privacitat