Jordi Pacheco: “Calella és un exemple de la nova Església que promou el papa Lleó XIV”
El periodista Jordi Pacheco, expert en religió i director de l’Agència Flama i de la revista Foc Nou, ha passat aquest dijous per l’entrevista de RCT després de participar el passat 28 d’octubre a Les Tertúlies dels 500, en el marc del cinquè centenari de la fundació de la Parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau, on va presentar el seu nou llibre, el primer en català dedicat al papa Lleó XIV, que reconstrueix els darrers dies del papa Francesc, la seva mort i el conclave del maig del 2025 que va culminar amb l’elecció del nou pontífex.
A Lleó XIV: L’herència de Francesc i el futur de l’Església, Pacheco destacat el lideratge espiritual i reformista del papa Francesc i els reptes principals de Lleó XIV, entre els quals hi ha una Església més participativa, arrelada i propera a la gent. En aquest sentit ha posat d’exemple la tasca de Mn. Cinto Busquet i de la Parròquia de Calella, que ha definit com un exemple de comunitat oberta i acollidora, molt en la linia del nou papa.
Per exemple, el que tenim aquí a Calella és un molt bon exemple del que és l’església sinodal missionera. Com deia abans, l’església no és un lloc, les parròquies no són un lloc. Des d’aquesta nova perspectiva que es diu de la sinodalitat, l’església no és un lloc on anar a rebre sagraments i marxar, és un lloc de missió i de participació de tots. L’església Calella és un exemple excel·lent. Estem en un lloc adequat per dir-ho, perquè precisament encarna aquesta visió eclesial. Quan parles amb mossèn Cinto Busquet diu que no és el seu equip, és l’equip. Són agents, agents pastorals. Aquest és un dels reptes, precisament.
La sinodalitat fa referència a la manera com tots els membres de l’Església, des dels laics fins als bisbes, participen activament en la presa de decisions fonamentada en la idea de caminar junts. El papa Francesc va ser un ferm defensor d’aquest concepte com un model d’Església inclusiu i col·laboratiu. Un model que el nou papa Lleó XIV ha fet créixer en els seus vint anys al Perú.
Menys capellans, més laics implicats, és com ha de ser. De fet, el papa Lleó XIV, Robert Prebós, en seus vint anys al Perú, aquesta és l’església que ha conegut i que ell ha fet créixer, perquè allà a Llatinoamèrica té un tarannà diferent, l’església en un context diferent. Ha de ser una església com probablement molt semblant a la de Calella.
Lleó XIV: L’herència de Francesc i el futur de l’Església, editat per Claret, es pot trobar a les principals llibreries.
