La riera Capaspre entra al top 10 de les més perilloses del Maresme
La riera Capaspre s’ha situat com la desena amb més perillositat de la comarca del Maresme, segons un estudi impulsat pel Consell Comarcal del Maresme, que situa en primer lloc la riera d’Arenys de Mar. Així ho ha explicat la consellera de Medi Natural, Marta Gómez, aquest dilluns en una entrevista al matinal de RCT.
L’informe analitza 65 rieres de la comarca i estableix un rànquing en funció del risc d’inundació i l’impacte potencial sobre persones, habitatges i activitat econòmica. En aquest context, la riera ocupa la desena posició i se situa dins del grup de cursos fluvials amb més risc.
Segons Gómez, aquest diagnòstic posa xifres i prioritats a una problemàtica històrica del territori, agreujada per l’augment de fenòmens meteorològics extrems vinculats al canvi climàtic.
La riera de Calella ha sortit al número deu, és a dir, de les seixanta-cinc seria la desena que té una perillositat més elevada. Llavors, aquest pla director proposa actuacions a fer tant de manteniment com inversions per disminuir aquesta perillositat.
L’estudi és la base del nou Pla Director de Gestió Integrada de Rieres, que preveu una inversió global de 685 milions d’euros fins a l’any 2050. L’objectiu és reduir el risc mitjançant actuacions coordinades al llarg de tot el recorregut, des de la capçalera fins a la desembocadura.
En el cas de Calella, es planteja la construcció d’una bassa de laminació a la capçalera, un espai que permet retenir l’aigua de pluja quan baixa amb molta força, i millores en el drenatge a la desembocadura.
En el cas de la riera de Calella, les actuacions que hi ha previstes són actuacions tant a capçalera com també a desembocadura, perquè a capçalera s’hi hauria de fer una bassa de laminació i a la desembocadura s’hi haurien de fer diferents obres d’ampliació del drenatge per donar-li més pas.
Un dels problemes detectats a Calella és l’acumulació de residus fruit d’abocaments il·legals. Tot i que la competència es reparteix entre ajuntament i l’Agència Catalana de l’Aigua segons si el tram és urbà o no, la consellera ha remarcat la necessitat de millorar la coordinació entre administracions i d’impulsar actuacions de manteniment i naturalització dels marges.
En trams no urbans, la competència d’actuar a la llera és de l’Agència Catalana de l’Aigua, i en trams urbans la competència la tenen els ajuntaments corresponents. Pel que fa a la riera de Calella, això també està pressupostat dins del pla director. Hi ha un problema d’abocament de residus, que està contemplat com a part d’un manteniment periòdic. És a dir, el pla director ha detectat que a la riera aquest és un problema específic en determinats trams i, per tant, preveu que periòdicament s’haurien de retirar aquests residus. En aquest cas, s’entén que qui ho hauria de fer és l’Ajuntament.
El calendari d’inversions s’allargarà fins al 2050, i des del Consell Comarcal es defensa que el pla és una eina clau perquè els municipis puguin prioritzar actuacions i reclamar finançament. El fet que la riera Capaspre estigui entre les deu més perilloses pot facilitar que Calella accedeixi a més recursos i acceleri les intervencions.
Algú hi havia de posar números i algú havia de posar fil a l’agulla, en aquest cas l’Ajuntament de Calella, ja que estem parlant de Calella i de la riera de Calella. Hauria de veure que el fet que la riera estigui entre les deu més urgents pot ajudar a picar la porta d’altres administracions per demanar suport.
Gómez ha conclòs que ara és responsabilitat de les administracions aprofitar aquesta planificació per actuar com més aviat millor.
