La sastreria, un ofici ja desaparegut a Calella
Calella ha perdut en les darreres dècades un dels oficis més vinculats a la seva història del tèxtil: el sastre artesà. Amb la jubilació de Pere Mas, l’any 2008, la ciutat es va quedar sense professionals en actiu dedicats a la confecció a mida, tancant així una etapa que durant bona part del segle XX havia estat habitual en la nostra població, que sempre ha estat estretament lligada a la indústria tèxtil.
Pere Mas, que va mantenir oberta la seva sastreria fins a allargar la seva activitat un parell d’anys més abans de retirar-se, recorda que en aquell moment encara hi havia a Calella els responsables de la botiga Pladers, també vinculats a l’ofici, però que es van jubilar abans que ell. Això el va convertir, de fet, en l’últim sastre professional de la ciutat i també, segons explica, en l’últim que quedava entre Tordera i Llavaneres.
A Calella, quan jo em vaig jubilar, jo com a sastre professional, llavors hi havia la botiga Pladers, que també eren dos que eren sastres. I ells es van jubilar abans meu. Érem els sastres que hi havia a Calella aquella època. Era el 2008 (…). Des de Tordera, sí, fins a Llavaneres. Vaig ser l’últim sastre que hi havia.
La desaparició d’aquest ofici a Calella no és només una anècdota personal, sinó també un símptoma d’un canvi profund en la manera de vestir i en el model productiu. Durant dècades, la confecció a mida havia estat una pràctica habitual. Abans de l’expansió de la roba fabricada en sèrie, s’encarregaven els vestits al sastre, i el fet de portar-ne formava part del dia a dia i no només de les grans ocasions.
Segons recorda Pere Mas, en l’època del seu pare, als anys trenta i quaranta, Calella havia arribat a tenir tres sastres treballant al municipi, en una ciutat molt més petita que l’actual. Fins i tot assegura que quan la població rondava els 6.000 o 7.000 habitants hi havia una desena de professionals de l’ofici.
Calella va ser una ciutat molt tèxtil, molt, però molt. Llavors, en aquella època, la gent es vestia a mida, no hi havia la confecció entesa com ara (…). En èpoques del meu pare, per exemple, els anys trenta i escaig, quaranta i escaig, hi havia tres sastres.
El canvi d’hàbits de consum i la pèrdua de pes de la roba formal van acabar fent desaparèixer l’ofici tal com s’havia conegut. Ja no només es tracta de com es fabrica la roba, sinó també de com es vesteix la societat. Allò que abans era habitual —anar amb vestit els diumenges, a la feina o fins i tot per sortir al carrer— avui ha quedat reservat a celebracions puntuals o a entorns molt concrets.
La desaparició dels sastres artesans és, en aquest sentit, una petita metàfora de la transformació de Calella: d’una ciutat on el tèxtil formava part de la vida quotidiana i dels oficis de carrer, a un municipi on aquell passat industrial es conserva sobretot en la memòria, en els edificis i en el patrimoni. La Fàbrica Llobet-Guri, avui reconvertida en equipament municipal i espai per a entitats, continua sent un dels grans símbols d’aquella etapa.
