Misofonia: la síndrome que fa insuportables sons quotidians

Sentir mastegar a una altra persona, com s’escura la gola o inclús respirar. Aquests són alguns dels sons quotidians que generen molèsties i irriten a les persones que pateixen misofonia, fins al punt de generar-los atacs d’ansietat i en els casos més extrems reaccions violentes. Una síndrome identificada recentment i que es deu a una hipersensibilitat auditiva o una tolerància baixa a determinats estímuls auditius. Encara hi ha pocs articles publicats i les dades de què es disposa sobre la incidència en la població encara són escasses i confuses.

La psicòloga Isabel Pimàs defineix la misofonia com una hipersensibilitat auditiva i de comportament d’origen multifactorial. Es tracta d’una sèrie de sorolls quotidians, normalment de baixa intensitat, que irriten a les persones que la pateixen fins al punt de generar-los atacs de pànics o reaccions violentes.

Es tracta de quan hi ha una sèrie de sorolls quotidians – de baixa intensitat i que no molesten de per si – i que ens creen o poden crear reaccions emocionals molt exagerades de fàstic, rebuig, molta ràbia o fins i tot, en els casos més greus, pot arribar a crear atacs de pànic o reaccions violentes.

Entre els sons que irriten més a les persones que pateixen misofonia hi ha mastegar, el xiuxiueig de la respiració, repicar els dits contra la taula o el clic d’un boli en obrir-se i tancar-se. Sons quotidians que escoltem constantment i que els experts asseguren que aquesta animadversió sol donar-se més si són produïts per persones properes o familiars.

Sons com per exemple, sentir mastegar algú, o quan una persona respira fort, o quan li xiula el nas, repicar els dits contra una taula, endreçar coberts… Els més habituals estan relacionats amb l’àrea de la boca i del nas. Coses molt quotidianes, però que a certes persones els hi genera rebuig.

Si bé no se sap quin és l’origen de la misofonia, sí que se sap que està vinculada amb el sistema nerviós i s’especula que podria tenir relació amb alguna experiència traumàtica prèvia amb implicació d’un so específic. Per la psicòloga Pimás, el més important és treballar-ho perquè no vagi a més. Però com?

Una de les coses que cal treballar quan aquest problema arriba a tenir reaccions desenfurides és entendre que aquesta persona no ho està fent per molestar-te. Per què una cosa és el so, el so en si no és el problema, però a la ment de l’espectador que es posa molt nerviós hi ha una interpretació en aquest fet com si aquella persona ho fes per molestar-te i aquestes són les reaccions que hem d’anar reconduint i intentar solucionar.

Pimás aclareix que aquesta reacció sol donar-se en major freqüència en persones amb un alt nivell d’ansietat, estrès o que ja han estat diagnosticades amb un trastorn obsessiu compulsiu. També recomana visitar a un professional quan les reaccions siguin de caràcter violent, malgrat que especifica que només succeeix en els casos més extrems.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *