Saludem a aquests dos cavallers: Lester Young i Teddy Wilson

▼ Descarregar l'arxiu d'àudio

Saludem a aquests dos cavallers: Lester Young i Teddy Wilson

 

Us presento a dos elegants cavallers: del pianista, el crític francès Philippe Baudoin va dir: “Elegància, ordre, bon gust ,perfecció, claredat i refinament caracteritzen el seu estil.”  Del Lester podem dir que va aconseguir crear una música incomparable per la seva tranquil.la bellesa, que en les balades és intimista i està impregnada d´emoció i lirisme. I en els temes ràpids posseeix una agilitat que, paradoxalment, també s’expressa relaxadament.

Us presento aquest disc,de l´any 1957, on estan acompanyats per dos músics també excel.lents: Jo Jones a la bateria i Gene Ramey al baix.

Sempre s´ha dit que els pianistes, a l´hora de carregar instruments, ho tenen molt fàcil: arriben al lloc de l´actuació i ja el tenen allà. Però en els difícils anys 30-40-50 la majoria de pianos d´alguns locals es trobaven en un estat gairebé comatós. Hi ha un acudit que corria per l´època. El pianista es queixa al propietari del pèssim estat de l´instrument. I el propietari li diu: “No es preocupi, que amb una capa de pintura ho arreglarem tot.”

D’altra banda, en Lester era un home de caràcter melancòlic, que de ben jovenet, com tants d´altres, havia patit les fuetades del racisme. I l´estada d´un any que va haver de patir a l´exèrcit, encara el va tornar més agre…Com a defensa davant els infortunis, es va inventar un llenguatge propi per tal de desconcertar la gent. Va tenir una gran afinitat musical, humana i humorística amb la cantant Billie Hollyday, a la qual anomenava “Lady Day”. I va ser ella qui li va posar el mot de “Pres” o “Prez” (President)

I per completar el programa, una llepolia exquisida: una versió del “Fine and Mellow” on la Billie Holliday canta acompanyada de tota una galàxia de grans músics.


Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *