Preocupació per la proliferació de negocis regentats per estrangers i botigues d’ungles
La creixent presència de negocis regentats per persones d’origen pakistanès i indi, així com la proliferació de botigues d’ungles i barberies al centre de Calella, ha encès el debat entre veïns i comerciants locals. Molts es pregunten com és possible que aquests establiments obrin amb aparent facilitat en locals que altres negocis han hagut de tancar per falta de rendibilitat. Es tracta, en molts casos, de botigues dedicades a la venda de souvenirs o productes de baix cost, que estan obertes els 365 dies de l’any, sovint amb jornades laborals molt llargues per part del personal.
Cindy Rando, primera tinent d’alcaldia i regidora de Comerç i Turisme, ha reconegut que és una qüestió que preocupa tant al consistori com a l’associació Calella Comerç i Empresa, que ha demanat a l’Ajuntament que estudiï la possibilitat d’aplicar una moratòria per evitar-ne el creixement descontrolat.
La regidora ha insistit que una moratòria de llicències comercials “no és una decisió fàcil” i que cal estudiar-ne a fons l’impacte legal i econòmic. És per això que el consistori s’ha posat en contacte amb Lloret i Tossa de Mar –dues localitats turístiques que han suspès temporalment l’obertura de negocis de souvenirs, establiments de manicura o menjar per emportar– per informar-se sobre el procediment seguit.
Ho estem estudiant, no li diré que no perquè és una reivindicació de l’associació Calella Comerç i Empresa, que ens ho han demanat. Ens hem reunit moltes vegades i hem parlat del tema. Hem contactat amb Lloret, hem contactat amb Tossa, hem rebut la informació i estem mirant si podem fer el mateix o no. Però ja li dic, no és una decisió que es pot prendre en cinc minuts. Nosaltres volem ser molt curosos i molt rigorosos perquè decidir no donar una llicència d’obertura al local té els seus què. Perquè avui vostè o algun familiar pot venir i dir-nos que vol obrir una barberia al carrer Església, però si hem fet una moratòria a donar les llicències, també l’afectarà. És a dir, nosaltres no farem una moratòria només per un públic concret. La moratòria és per tothom.
Rando ha admès que els elevats preus dels lloguers al carrer Església dificulten l’accés de la població local a l’obertura de nous negocis i que en canvi “gent d’altres nacionalitats tenen el poder suficient per emprendre i obrir aquí una botiga”. També ha dit que Ajuntament no pot determinar l’origen dels diners ni impedir l’obertura de nous establiments si es compleixen els requisits legals.
La gent d’aquí els costa molt poder accedir al lloguer o a pagar el lloguer que s’està demanant al carrer d’Església i estem veient que gent d’altres nacionalitats tenen el poder suficient per emprendre i obrir aquí una botiga. D’on provenen els diners? Doncs no ho sabem. No seré jo qui digui d’on provenen perquè no em correspon. Ara, sí que és cert que la decisió última de que s’obri una botiga és de la persona que lloga el local i dos, que s’obre perquè compleixen els requisits establerts de la llei. Per tant, nosaltres com a Ajuntament no podem dir no, no et deixem obrir.
Queixes per condicions higièniques i laborals
Pel que fa a les deficiències en higiene i condicions visuals, ha dit que el compliment de la normativa sanitària i laboral no recau en l’Ajuntament, sinó en altres administracions superiors. També ha confirmat que aquest estiu hi ha hagut inspeccions de treball al carrer Església, però que el consistori no rep els resultats oficials d’aquestes actuacions.
Nosaltres el que fem és complir la normativa. L’Ajuntament no té la competència, sinó que és competència superior. Per tant, nosaltres agafem aquella normativa de Sanitat i mirem què diu. Anem a fer inspeccions. Moltes botigues de la ciutat passen inspeccions perquè és el que toca. I és el que nosaltres, com a administració última d’aquí de la ciutat, podem fer. El que passa és que s’obre l’expedient i si han reparat la incidència l’hem de deixar obrir, tornar a obrir o que continuïn amb la seva activitat. Tancar un negoci no és fàcil. S’han de tenir les coses molt clares.
L’alcalde de Calella, Marc Buch, va abordar directament la qüestió la setmana passada en una entrevista a RCT, assegurant que “passen coses estranyes” i posant en dubte les condicions laborals d’alguns d’aquests negocis. També va carregar contra la vicepresidenta del Govern espanyol, Yolanda Díaz, preguntant-se “on és” davant d’aquestes situacions i criticant-la per –segons ell– dedicar-se només a atacar els empresaris dient que “es fan rics a costa dels treballadors”.
Cindy Rando també s’ha pronunciat sobre l’imminent tancament de la botiga de moda Stradivarius, una notícia que ha qualificat de “no positiva” per al comerç local. La regidora ha admès que desconeixen els motius concrets que han portat el grup Inditex a prendre aquesta decisió, tot i que ha apuntat que podria obeir a una política interna de l’empresa o bé a una possible pujada del preu del lloguer del local.
Malgrat la pèrdua d’un establiment d’una marca reconeguda, ha assegurat que el Govern municipal continuarà treballant per atraure comerços que aportin valor i contribueixin a reforçar l’oferta comercial de Calella.
