Treballadors de Calella i l’Alt Maresme, atrapats: sense sou, sense atur i sense alternativa laboral

La decisió es va anunciar oficialment el sis de febrer en una reunió amb presència dels advocats de l’empresa i dels treballadors. Des d’aleshores, la plantilla denuncia que es troba atrapada en un buit legal que els impedeix tramitar la prestació d’atur o incorporar-se a una nova feina mentre el procés concursal no es resolgui definitivament. Sense sou, sense indemnització immediata i sense accés a cap cobertura econòmica, asseguren que la situació és límit.

Una representació dels afectats ha explicat el seu cas a l’Entrevista del Dia de RCT, on han expressat la seva indignació per la manera com s’ha gestionat el tancament. David García.

Va enviar quaranta treballadors a casa, menys quatre treballadors. Què va fer amb aquests quatre treballadors? Com que encara estan donats d’alta, els van fer anar a treballar, a què? Quin era el propòsit? Si no tenim llum, no tenim gas. I a mi em diuen que jo no puc anar a treballar perquè és perillós. Agafes quatre persones, companys meus, els fas anar a treballar, a què? Saps què van fer aquests quatre treballadors? Buidar la fàbrica. Ara entrarà l’administrador concursal, un mes més. O sigui, això al final durarà cinc mesos. Què és el que està buscant? Que pleguem? Però qui pot sostenir això? Què vols, plegar? Que marxem voluntàriament? És el teu objectiu? Ja li dic des d’aquí que no. Ja n’ha aconseguit un, que li va sortir feina i aquest noi ha hagut de dir que sí èrquè que no pot aguantar la situació.

Els treballadors insisteixen que no qüestionen que una empresa pugui tancar, però reclamen que es faci correctament i amb garanties per a la plantilla. Toni Ariza.

Perquè ja patim tres mesos sense cobrar i sense poder treballar, que és el pitjor. Empreses cada dia obren i tanquen, no passa res. Si aquesta gent necessita tancar, que tanqui, però que ho faci bé. Que ho faci bé, que s’arregli l’acomiadament i que puguem refer la nostra activitat laboral.

Una situació econòmica que té conseqüències directes en la vida quotidiana de moltes famílies, que denuncien la manca d’ajudes immediates. Francisco Fernández.

He demanat una ajuda per pagar l’escola de la meva filla i, sí, molt bona voluntat, però em diuen que han de revisar la renda del 2024 i, per tant, no em toca cap ajuda. Jo l’ajuda la necessito ara i no el 2024. He explicat el meu cas, que no he cobrat des del mes de desembre. Jo no vull que em paguin la hipoteca ni que m’omplin la nevera, només demano una ajuda per pagar l’escola.

Alguns treballadors també mostren malestar per la informació que, segons expliquen, ha aparegut al registre sobre propietats vinculades a l’empresari. Jaime Arjona.

Que les coses s’haurien pogut fer d’una altra manera, que el que més i el que menys hi porta vint anys. Estan fent les coses per fastiguejar-nos tot el que poden. Són la llei, és una empresa de can pixa. Hem treballat, l’hem tirat endavant, i a mi el que m’emprenya de veritat no és que tanqui; a mi el que m’emprenya de veritat és que em truqui la meva advocada, que ha entrat al registre, i em digui que té pisos a Mataró, pàrquings a Mataró, terrenys aquí dalt, fàbriques industrials. Si és un empresari no té res, també se l’ha d’ajudar. Però si és un empresari que el que vol és defraudar l’Estat…

Després de dècades d’activitat al municipi, el tancament d’Estampados Jiménez suposa no només la pèrdua de llocs de treball, sinó també un cop al teixit industrial de Pineda i rodalies. Els afectats demanen celeritat en els tràmits i implicació de les administracions per desbloquejar el procés i poder iniciar, com més aviat millor, una nova etapa laboral.