13 famílies troben sostre a les llars parroquials després d’esgotar totes les alternatives
Sota l’aixopluc de la parròquia de Calella i en col·laboració amb la Fundació Habitat Solidari, les Llars Parroquials van néixer el juny de 2022 per donar resposta a l’emergència habitacional. El projecte va sorgir arran de l’augment de persones que s’adreçaven a la parròquia i a Càritas demanant una habitació o un pis, en un context marcat per la manca d’habitatge assequible.
Les Llars Parroquials estan situades a Sant Pere, en una casa senyorial que fa cantonada amb el carrer Bruguera —coneguda com la casa de Lolín Saula— i en un pis del mateix carrer.
Maria José Serra i Sònia Pruna, coordinadores del projecte, han passat per l’Entrevista del Dia de RCT.
Venia molta gent a la parròquia, molta gent a Càritas, demanant habitació, demanant pis. Clar, no n’hi ha, la situació de Calella, igual que en moltes ciutats, és que estem sense habitatge. Aleshores, parlant amb mossèn Cinto, vam pensar en la casa de la Lolín Saula, amb la qual jo havia estat vinculada, i vam dir: doncs, i si ho preguntem a la fundació, si ens llogarien la casa? Primer no eren gaire partidaris, però van dir que sí, que si estàvem nosaltres sota el projecte, sí. I vam obrir el juny del dos mil vint-i-dos.
Actualment, tretze famílies hi resideixen i s’hi poden estar durant un any, el temps previst perquè puguin refer la seva vida i recuperar estabilitat. Algunes arriben derivades de serveis socials, ja que no poden accedir al mercat de lloguer convencional per preu o pels requisits de les assegurances.
Amb Serveis socials col·laborem junts. Sabeu que en un pis particular demanen tres o quatre mesos de fiança, i això els comporta tres o quatre mil euros que evidentment no tenen; si és una persona amb nens, una dona sola, ja només amb el contracte no passa el filtre de l’assegurança. Aleshores el mossèn ens ho diu i ens asseiem amb la persona.
Les històries de les famílies són diverses, però sovint comparteixen un mateix denominador comú: situacions límit als seus països d’origen o dificultats greus que afecten especialment els infants.
Intentem fer-los la vida millor de la que tenen, perquè molts han fugit de Veneçuela, tots sabem la situació de Veneçuela, han fugit d’Ucraïna. A més, els que tenim tenen nens dependents, tenen nens amb problemes, i llavors els és molt més complicat; tenim un nen amb un autisme molt, molt sever.
El tancament de l’economat, un obstacle
Fins fa poc, moltes de les famílies complementaven els seus recursos acudint a l’economat de Càritas per cobrir necessitats bàsiques d’alimentació. El seu tancament ha suposat un nou entrebanc per a unes llars que ja viuen amb pressupostos molt ajustats.
Molta gent de la llar anava a l’economat a buscar menjar, i en Pep sempre, sempre ens ha ajudat molt. Amb el tancament de l’economat tenim, evidentment, més problemes per a aquesta gent. Ja els hem dit que vagin a serveis socials perquè, com que estan empadronats, a veure si els poden donar la targeta moneder.
Un dels requisits imprescindibles per entrar a les Llars Parroquials és l’empadronament, un pas fonamental per garantir l’accés a serveis bàsics com l’escolarització, la sanitat o les ajudes municipals.
La persona que ve a la llar s’empadrona, perquè l’empadronament és vital per a ells. Si tenen nens, per anar a l’escola, per la sanitat i per moltes altres coses, perquè si no no poden optar a les ajudes que des de l’Ajuntament i serveis socials els donen; si no estan empadronats no poden anar a parlar amb cap treballadora social. Llavors, per a nosaltres és un requisit. Es fa un contracte i aquestes persones s’empadronen.
Les coordinadores han dit que tota ajuda és benvinguda. Qui vulgui col·laborar amb el projecte pot adreçar-se a Càritas o a la mateixa parròquia.
