CongoJazzSquare#115 Escoltar en moviment el nostre jazz de cada dia: Oriol Romaní

De vegades les reclusions forçades obren finestres insospitades per on entra  l’aire i l’esperança. Us explico…

L’1 d’abril del 2020 ja feia dues setmanes que al país havia començat el confinament pel (lamento esmentar-lo) coronavirus. En aquell moment la Fundació Catalana de Jazz Clàssic va anunciar que el Sr. Xavier Valls Aubert havia creat un blog on cada dia penjaria una peça de jazz per fer-nos passar ,donades o tretes les circumstàncies, una estona agradable i estimulant. El Sr. Aubert i el Sr. Oriol Romaní –el nostre convidat d’avui- ja feia temps que es coneixien i havien coincidit en les sessions divulgatives que feia el Sr. Ricard Gili per tal de descobrir l’esperit i la història del Jazz.

L’Oriol va començar a escoltar, i comentar, les peces que en Xavier penjava al seu blog i a adonar-se´n que, amb els seus comentaris, estava iniciant un joc que el duia a aprofundir en el coneixement del jazz i del fet musical.

I, alhora, en el coneixement d’ell mateix i de la vida en general. I vet aquí que d’aquestes vitaminades circumstàncies va néixer el llibre de l’Oriol titulat “El jazz nostre de cada dia”, on també hi va incloure vivències i reflexions que, a cop d´ull, potser no semblaven tenir relació amb el jazz però que per ell sí que la tenien.

I aquí comença l’aspecte aeri del llibre. Com escriu l’Oriol a la plana 19: “Els últims anys he anat descobrint que, encara que no conec els passos de cap ball, sovint la música m’entra més, l’entenc millor i em diu més coses si l’escolto movent-me o ballant-la.”

Al programa d’avui us inclouré uns quants temes que apareixen al llibre, juntament amb una entrevista que va tenir l’amabilitat de concedir-nos durant la celebració del “Primavera in Black” de l’Hospitalet, l’abril d’enguany.

El Sr. Oriol Romaní és nascut a Barcelona l’any 1959 i va va entrar en contacte amb la música en l’ambient familiar i a les escoles sant Gregori i L’Arc. Va estudiar clarinet  amb, entre d’altres, Juli Panyella i Thea King. Va iniciar-se en el jazz als seminaris del Sr. Ricard Gili, actuant amb ell a La Locomotora Negra.

Aquest és el primer d’uns quants programes que li dedicarem a ell i al seu llibre.

Gràcies, Oriol, pel teu moviment i la teva gentilesa.

1) Sy Oliver: For dancers only
2) Wallace Davenport and Earl Hines: Playing with the fire
3) Mahalia Jackson: In the upper room
4) Buck Clayton: outer Drrive
5) Entrevista Oriol Romaní
6) Esther Phillips: Blow Top Blues
7) I’m confessin: New Orleans Blue Stompers
8) Sam Price and Kaycee Stompers: Jonah whales again