Addictes al Blues: Hound Dog Taylor, sis dits i un llegat gegant
Theodore Roosevelt Taylor, o el que es el mateix, Hound Dog Taylor, és un cas típic de reconeixement tardà. Un d’aquells musics que porta tota la vida tocant i comença a tenir sort pocs anys abans de morir.
El so primitiu, elèctric i deliberadament desafinat de Hound Dog Taylor ha marcat a generacions de guitarristes. Però potser el seu major impacte no està només en la seva música, sinó en el fet que Alligator Records va néixer exclusivament per a gravar el seu àlbum de debut.
“Quan mori diran: no sabia tocar una merda, però la feia sonar molt bé”, va dir alguna vegada Hound Dog Taylor. I tenia raó. No era un virtuós ni un mestre tècnic; va ser un músic que va convertir la precarietat en estètica i va crear un so inconfusible que va obrir el camí a un segell discogràfic fonamental per al blues a nivell mundial.
Encara que Taylor no fos el millor dels guitarristes, la seva música tenia molt ritme, molt sabor i, com molts han dit després de la seva mort, podia tocar escombraria però la feia sonar molt bé.
My Babys Coming Home
Take Five
Wild About You Babby
She’s Gone
Give Me Back My Wig
Phillip’s Theme
Roll Your Moneymaker
See Me In The Evening
The Sky Is Crying
Kitchen Sink Boogie
Ain’t Got Nobody
It’s Hurts Me Too
Luther Allison – Give Me Back My Big
